No se si això es pot posar. El Pau diu que no posi mai mes el Nadal en plural. Avui dedicarem una serie de blogs a contestar filosoficament al Pau però fent li molt de cas. Aquest dia també va ser el primer que vas venir a sopar a casa dels tiets Montse Joan. Arribes un moment en que la tradició es posa en judici, en una lluita tancada amb el papa Noel, la carrega emocional que li dona la política, la crisis que encara no ha acabat i les Noves formes de família ja composta de forces generacions. Un exemple seria el novio nou de la Irene, pantalons a mig cul, cabell a lo marroquí i nomes li mancava la barba per semblar un hibrid de jueu. Va arribar quan li va semblar, confessa que havia anat a casa d'uns amics abans i el llibre que li vaig regalar, li va semblar massa gruixut per el que llegia el i poc místic. Respondria la situacio a una frase d'avui de face que diu quan se't acabi el cami, fes servir les ales. Dic això per que normalment la gent el dia de Nadal s'arregla una mica. Jo enguany ni això. Nomes estrenava neta nova.Tu. I els que tenim que adonanse es que la vida encara que curta es llarga si la malgastes. Nomes calia mirar la taula. L'avi el vell i els recordats, els que no hi eren els que no havien pogut venir, els seus records havien estat substituïts per els mòbils, que continuament portaven salutacions i noves histories al menjador, guarnit com sempre amb el cariño d'aquesta família. El pessebre, tan il.luminat que l'avi que el desllumbren els ulls, li semblava nova York. No es veia tristesa, però si cansament amb tanta canalla que anava amunt i avall, cada un amb la seva personalitat, però que el que fan es no deixar dormir.Tan batibull i haviaque per primera vegada en molt de temps no es va posar pelí cula siesta de tarda. Tampoc s'havia llogat, comprat i això va desilusionar la selecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada