Ara ens podrem interessar per la seva obra. Era un Gran comunicador, amb la seva obra. Personalment jo no m'hi vaig comunicar. I a l'inrevés. I es rar perquè quan un personatge sintonizaba amb el Lluis, era patró del Fundació de Signes, normalment ho podia fer amb mi. Pintura , escultura i fotografia van omplir de detalls els nostres estris de cada dia. La seva formula, no fàcil, era comunicar amb tothom però enviant al mateix temps un toc inútil on aclucava el seu missatge encriptat, noms per entesos o un dels secrets que exposava, indescifrable a la llum publica. En el cos a cos no ho puc dir però si que jugava amb les paraules iròniques. Tantes que no et donava temps a riure. En la feina, no tenia espai per la intimitat, sempre a sobre de l'encarrec. Premi nacional de Disseny 2005, del club de creatius, honorífic del FAD i logotips increibles com Gamper,Roca,Fagor, Pegaso, Expo Sevilla, Ram, Circulo de lectores, Borsa Barcelona i algun Ministeri. Segur que hagués volgut coneixe'l mes o al menys compatir pagines a la Revista Freudiana, on feies magnifques i intelectuals portades. Uns dissenys generosos que va estendre fins la portada del suplement Cultures de la Vanguardia. Als 83 anys que ens ha regalat, aprenia encara dels nens, amb qui escoltant los volia redissenyar els passos de peatons. Treballava encuriosit en varis projectes, que analitzava i estudiava, investigava en tot els camps que li poguessin afegir diferents lectures i sempre comentava alguna cosa original. Com veieu no el coneixia molt personalment, alguna festa a can Lluis o alguna excursio multitudinaria on jo estava per altres coses. Queda doncs una conversa pendent. Que amb permís la penso retrasar tot el que pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada