L QUE SEMBLAVA una broma de mal gust -perquè el mal gust, en tots els sentits, és el que defineix Donald Trump- està a punt de convertir-se en una realitat insuportable. El candidat a candidat cada cop té més números de portar les seves barbaritats a la cursa final cap a la Casa Blanca. Però no farem la crítica fàcil als americans quan a la cultíssima França Marine Le Pen obté els resultats que obté, i els partits racistes van guanyant pes a Europa, bressol dels valors. Deixo per a la Carme Colomina, que és una delícia i un aliment intel·lectual llegir-la, les consideracions polítiques i de context que faciliten aquests fenòmens.
Ara i aquí volia manifestar que per a un optimista és una prova de foc assumir que alguns energúmens avancin gràcies a la democràcia. I que abans d’anar a dormir hem de pensar seriosament què hem fet malament. I com que no em dóna la gana de caure en catastrofismes ni tremendismes ni en els tics classistes d’“això passa quan deixes que tothom voti”, sinó tot al contrari, entenc que el que no fem bé i el que hem de fer, aquí i allà, és millorar l’educació. I construir països amb esperança, amb ascensors socials. Qualsevol anàlisi dels votants joves que tenen aquests impresentables tan tòxics coincideix a dir que són persones sense futur, fàcils de seduir per missatges barats. Per això l’educació -no vull dir només la formació, vull dir el que aprenen a casa i a tot arreu- és l’única via. La solució. Cal trobar la manera que el pensament crític sigui més present, que aprenguem a pensar més plegats i a opinar menys individualment. El problema és que si manen Trump, Le Pen i companyia procuraran que això no passi, per la part que els toca.. (C.C.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada