Ha mort als 84 anys el magistral assagista de la cultura de masses. Ell, que analitzava com ningú l'estructura del mal gust, els còmics, Superman o la musica de consum, reconeixia el difícil que era, sentat al sofà, mantenir el sentit critic quan a la televisió sortia una senyora rossa de categoria amb un vestit vermell ajustat. Vaig sentir li dir això en un audiovisual on presentava un dels seus primers llibres, allà per el 74 o 75. Definia els apocalíptics com els que veien en la anticultura una caiguda irreparable del valors socials i els integrats, els que creien que era una magnifica generalitzacio del mon cultural. Deia en aquest primer assaig que la reflexió critica exigia la investigacio empírica precisament per controlar les pròpies hipòtesis inicials i per tornara l'objectiu de la indagació amb nous interrogants.
També al 74 parlava, escrivia, de la perillosa tendència a considerar inexplicables el que no podia ser explicat de una manera immediata amb els instruments que es tenen a ma, en el que ell anomenava el mite de la dobla articulació. Discrepava amb Levy Straus de com sorgia el significat en el llenguatge del joc mutu entre els seus elements. El raonament era simple. Per exemple la pintura com la llengua verbal fan unitats que reben un significat i poden ser parodiades com a monemas.Afirmava que confondre les lleis de la musica tonal amb les de la tot court era com pensar que les úniques combinacions de l53 cartes el naipe francès son les del bridge.I axó li portava a preguntar se si questes cartes tenen dos articulacions. I acabava investigant per afirmar que totes les llegues tenen codis.
Em submergeixo aquests dies amb passió al fons de les pagines escrites per aquest geni analista com aquestes on parla de la interacció del codis i el missatge com a forma oberta. Ho fa l'any 77 en el seu tractat de semiòtica general on descriu la activitat de extracodificacio que no nomes impulsa a elegir abductivament el codi mes apropiat o per identificar el subcodi que conduirà a les connotacions correctes. També canvia la repercusio informava dels signes. Una calavera etiquetada en una botella vol dir verí, però si la botella no esta amb les ampolles de neteja y la trobem en un moble bar te probablement significat licor, encara que també pugui ser verí. Per això proposa el següent quadre de comunicació:
EMISSOR MISSATGE CANAL MISSATGE DESTÍ TEXT
CODIFICAT FONT INTER
INFORM. CONTI
CODIS CODIS
SUBCODIS SUBCODIS
I encara el 1979 senyalava en la seva Obra oberta que Meyer donava exemple d'un conjunt d'estimuls constituït per les lletres TTRLSEE i proposava diferents modes d'organitzar i agrupar aquestes lletres de forma grups formalment satisfactoris. TT RSL EE. per exemple obeïx a certes lleis de contigüitat elementals i dona un resultat d'indubtable simetria. Tan mateixes un fet que la organitzacio que en fa un lector o un altre angles, tendira a preferir serà la següent: LETTERS. Aquesta historia hem recorda molt el projecte de nomenclator per el Cingles de Bertí. I ens trobem en el punt àlgid d'aquest també escriptor. El 1980 irromp a l'escena literari "el nombre de la Rosa". Una novela i pel.lícula on es troben discursos com aquest: Mientras ,casi desmanyado, cai sobre el cuerpo al que me acababa de unir, comprendi, en un ultimo destello de lucidez, que la llama consiste en una claridad esplendente, un vigor ingenito y un ardor igneo, mas la claridad esplendente, la tiene para relucir y el ardor igneo para quemar. Despues comprendi que abismo de abismos eso entrañaba.
Però si un llibre es mes útil que els altres es el que va publicar el 1982 sobre com fer una tesis. On deia coses tan útils per els estudiosos com en la investigacio bibliotecaria "ab ovo"havia fet pensar que per escriure una tesis es tenia que reunir i llegir gran quantitat de llibres, Que no nomes es tenien que fer servir llibres. Per exemple si la tesis era sobre com observar dos talps al camp, amb això n'hi tenia que haver hi prou. Peró de fet totes les tesis necessiten llibres de suport ni tan sols que siguin per no repetir investigacions. "Pero la mejores tesis son las que se hacen hablando, que suelen ser las de humanidades. Pero incluso para hablar del Congo o del pensamiento de Franz Boas" hi ha que anar a la biblio per consulta el folklore o informacions anteriors. Hi ha doncs dos tipus de llibres, dels que se'n parla i dels que amb el seu ajut es parla. Uns son tractats i els altres crítics. Uns objecte i els altres literatura. Potser que el autor de la tesis ja coneixia lo investigat i pot decidir acostar hi mes amb la critica. O pot entrar en el cercle vicios de no comprendre res d'un nou autor si no en llegeix la critica preliminar. El consell final sembla ser que llegeixis 2 o 3 crítics i enfrentarse amb la tesis amb les noves idees adquirides. Peró això diu depèn de lo dispers que sigui l'estudiant, Proposa fer el zig zag, a la aventura, deixant un rastre de fitxes. Depèn de que siguis monocronic o Policronic. Uns no poden fer dues coses ala vegada, llegir i escoltar musica, passar d'una novela a l'altre o parlar si s'afeiten o es maquillen. Son metòdics i no tenen fantasia. Els polis s'angoixen s han de fer una sola cosa, s'ha avorreixen. Tenen mes creativitat, son liosos i volubles. Si mireu però les biografies dels grans hi ha de tot.
El 1986 es va deixar anar en el seu sentit de l'humor, abandonant les teories però sempre avançant i remenant els codis de partida al text "la estratègia de la il.lusio". Un partit polític deia, capaç d'arribar per la pell a tots els grups que veuen televisió i de portar los a discutir els missatges que reben, pot arribar a canviar el missatge tal i com s'havia proposat. Fins i tot tornar lo de l'inrevés, demostrant a les hores que podia ser interpretat de moltes maneres. Hippies, beatmiks, new bohèmia o moviments estudiantils poden semblar respostes negatives a l a societat industrial. Busquen formes associatives alternatives, però utilitzant els mateixos mitjans de la societat de la comunicació tecnològica, televisió, discos, premsa.. I així no se surt del cercle sinó que s'hi torna a entrar. Les revolucions es resolen amb les formes mes pintoresques d'integracio. A principis dels 90 al seu llibre el pèndul de Foucault,citava a Robert Fludd que deia: Anomeno teatre al lloc en que tots els actes de paraula y de pensaments y els detalls de un discurs y de unes representacions s'exposen com a teatre public, a on es representen y tragèdies y comèdies. I amb això que arribava el seu protagonista Brico a la Villa, Villa per dir li d'alguna manera, millor quinta, a la planta baixa de la qual estaven les grans bodegues on Adelino Canepa, qui havia denunciat al tiet Carlo als partisans, i feia vi amb les vinyes dels Covasso. Es veia que portava molt de temps descuidada. I voldriaacabr aquest min paseig per la vasta cultura i literatura de Eco amb el s darrer llibre(?) El vertif¡go de las listas. Concrertamen un capitol La Wunderlammer que deu voler dir el lloc on recullen i ordenen coses.En centenars de petits estants hi podem trobar estàtues antigues romanes, objectes pagans de culte, amulets, ídols xinesos, tauletes votives i retables, les reencarnacions de Brahma, inscripcions sepulcrals romanes, candils, amulets,anells .segells, hebilles de cinturo armilles, pedres i fossils com imatges d'obre de la natura, conjunts d'objectes històric que tenen cinturons dels indígenes brasilers, adornats amb dents de les victimes devordes, ocells exòtics i demes animals embalsamats.Un llibre malabar fet de fulles de palma, artefactes turcs, una balanza xina, armes barbares, fruits indis. un peu de mòmia egípcia, fetos de 40 dies fins a 7 mesos,esquelets d'aguila, abubilless, urraques, tords, monos, fins a acabar l'espai i la curiositat interminable de homes com Ole Warm i que recollia des de 1665.
També al 74 parlava, escrivia, de la perillosa tendència a considerar inexplicables el que no podia ser explicat de una manera immediata amb els instruments que es tenen a ma, en el que ell anomenava el mite de la dobla articulació. Discrepava amb Levy Straus de com sorgia el significat en el llenguatge del joc mutu entre els seus elements. El raonament era simple. Per exemple la pintura com la llengua verbal fan unitats que reben un significat i poden ser parodiades com a monemas.Afirmava que confondre les lleis de la musica tonal amb les de la tot court era com pensar que les úniques combinacions de l53 cartes el naipe francès son les del bridge.I axó li portava a preguntar se si questes cartes tenen dos articulacions. I acabava investigant per afirmar que totes les llegues tenen codis.
Em submergeixo aquests dies amb passió al fons de les pagines escrites per aquest geni analista com aquestes on parla de la interacció del codis i el missatge com a forma oberta. Ho fa l'any 77 en el seu tractat de semiòtica general on descriu la activitat de extracodificacio que no nomes impulsa a elegir abductivament el codi mes apropiat o per identificar el subcodi que conduirà a les connotacions correctes. També canvia la repercusio informava dels signes. Una calavera etiquetada en una botella vol dir verí, però si la botella no esta amb les ampolles de neteja y la trobem en un moble bar te probablement significat licor, encara que també pugui ser verí. Per això proposa el següent quadre de comunicació:
EMISSOR MISSATGE CANAL MISSATGE DESTÍ TEXT
CODIFICAT FONT INTER
INFORM. CONTI
CODIS CODIS
SUBCODIS SUBCODIS
I encara el 1979 senyalava en la seva Obra oberta que Meyer donava exemple d'un conjunt d'estimuls constituït per les lletres TTRLSEE i proposava diferents modes d'organitzar i agrupar aquestes lletres de forma grups formalment satisfactoris. TT RSL EE. per exemple obeïx a certes lleis de contigüitat elementals i dona un resultat d'indubtable simetria. Tan mateixes un fet que la organitzacio que en fa un lector o un altre angles, tendira a preferir serà la següent: LETTERS. Aquesta historia hem recorda molt el projecte de nomenclator per el Cingles de Bertí. I ens trobem en el punt àlgid d'aquest també escriptor. El 1980 irromp a l'escena literari "el nombre de la Rosa". Una novela i pel.lícula on es troben discursos com aquest: Mientras ,casi desmanyado, cai sobre el cuerpo al que me acababa de unir, comprendi, en un ultimo destello de lucidez, que la llama consiste en una claridad esplendente, un vigor ingenito y un ardor igneo, mas la claridad esplendente, la tiene para relucir y el ardor igneo para quemar. Despues comprendi que abismo de abismos eso entrañaba.
Però si un llibre es mes útil que els altres es el que va publicar el 1982 sobre com fer una tesis. On deia coses tan útils per els estudiosos com en la investigacio bibliotecaria "ab ovo"havia fet pensar que per escriure una tesis es tenia que reunir i llegir gran quantitat de llibres, Que no nomes es tenien que fer servir llibres. Per exemple si la tesis era sobre com observar dos talps al camp, amb això n'hi tenia que haver hi prou. Peró de fet totes les tesis necessiten llibres de suport ni tan sols que siguin per no repetir investigacions. "Pero la mejores tesis son las que se hacen hablando, que suelen ser las de humanidades. Pero incluso para hablar del Congo o del pensamiento de Franz Boas" hi ha que anar a la biblio per consulta el folklore o informacions anteriors. Hi ha doncs dos tipus de llibres, dels que se'n parla i dels que amb el seu ajut es parla. Uns son tractats i els altres crítics. Uns objecte i els altres literatura. Potser que el autor de la tesis ja coneixia lo investigat i pot decidir acostar hi mes amb la critica. O pot entrar en el cercle vicios de no comprendre res d'un nou autor si no en llegeix la critica preliminar. El consell final sembla ser que llegeixis 2 o 3 crítics i enfrentarse amb la tesis amb les noves idees adquirides. Peró això diu depèn de lo dispers que sigui l'estudiant, Proposa fer el zig zag, a la aventura, deixant un rastre de fitxes. Depèn de que siguis monocronic o Policronic. Uns no poden fer dues coses ala vegada, llegir i escoltar musica, passar d'una novela a l'altre o parlar si s'afeiten o es maquillen. Son metòdics i no tenen fantasia. Els polis s'angoixen s han de fer una sola cosa, s'ha avorreixen. Tenen mes creativitat, son liosos i volubles. Si mireu però les biografies dels grans hi ha de tot.
El 1986 es va deixar anar en el seu sentit de l'humor, abandonant les teories però sempre avançant i remenant els codis de partida al text "la estratègia de la il.lusio". Un partit polític deia, capaç d'arribar per la pell a tots els grups que veuen televisió i de portar los a discutir els missatges que reben, pot arribar a canviar el missatge tal i com s'havia proposat. Fins i tot tornar lo de l'inrevés, demostrant a les hores que podia ser interpretat de moltes maneres. Hippies, beatmiks, new bohèmia o moviments estudiantils poden semblar respostes negatives a l a societat industrial. Busquen formes associatives alternatives, però utilitzant els mateixos mitjans de la societat de la comunicació tecnològica, televisió, discos, premsa.. I així no se surt del cercle sinó que s'hi torna a entrar. Les revolucions es resolen amb les formes mes pintoresques d'integracio. A principis dels 90 al seu llibre el pèndul de Foucault,citava a Robert Fludd que deia: Anomeno teatre al lloc en que tots els actes de paraula y de pensaments y els detalls de un discurs y de unes representacions s'exposen com a teatre public, a on es representen y tragèdies y comèdies. I amb això que arribava el seu protagonista Brico a la Villa, Villa per dir li d'alguna manera, millor quinta, a la planta baixa de la qual estaven les grans bodegues on Adelino Canepa, qui havia denunciat al tiet Carlo als partisans, i feia vi amb les vinyes dels Covasso. Es veia que portava molt de temps descuidada. I voldriaacabr aquest min paseig per la vasta cultura i literatura de Eco amb el s darrer llibre(?) El vertif¡go de las listas. Concrertamen un capitol La Wunderlammer que deu voler dir el lloc on recullen i ordenen coses.En centenars de petits estants hi podem trobar estàtues antigues romanes, objectes pagans de culte, amulets, ídols xinesos, tauletes votives i retables, les reencarnacions de Brahma, inscripcions sepulcrals romanes, candils, amulets,anells .segells, hebilles de cinturo armilles, pedres i fossils com imatges d'obre de la natura, conjunts d'objectes històric que tenen cinturons dels indígenes brasilers, adornats amb dents de les victimes devordes, ocells exòtics i demes animals embalsamats.Un llibre malabar fet de fulles de palma, artefactes turcs, una balanza xina, armes barbares, fruits indis. un peu de mòmia egípcia, fetos de 40 dies fins a 7 mesos,esquelets d'aguila, abubilless, urraques, tords, monos, fins a acabar l'espai i la curiositat interminable de homes com Ole Warm i que recollia des de 1665.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada