Una biòpsia per diagnosticar precoçment el párkinson
Una simple cullera redueix el tremolor del párkinson
Dues mutacions centren els estudis del párkinson genètic
Via lliure per provar en pacients cèl·lules mare contra el párkinson
“El párkinson no escurça l'esperança de vida”
No és párkinson tot el que tremola ni tot tremolor és párkinson. Jaume Kulisevsky, neuròleg i especialista en aquesta malaltia (i el seu tremolor), refuta amb aquesta simple frase alguns dels mites que existeixen entorn i als símptomes i l'evolució d'aquesta dolència. Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, que se celebra aquest dilluns, Kulisevsky, director de l'institut de recerca de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, ha explicat que "moltes de les creences són parcialment certes, però unes altres, directament, no corresponen a la realitat mèdica".
El párkinson és la segona malaltia neurodegenerativa que té més incidència en la població mundial després de l'Alzheimer. A Espanya afecta a unes 160.000 persones. Malgrat que gran part de la població associa el párkinson amb el tremolor del cos, Kulisevsky ha matisat que "hi ha molts afectats que no tenen aquest símptoma i que mai ho tindran", un fet que dificulta el diagnòstic. Alhora, altres persones "tenen el símptoma però no sofreixen aquesta malaltia, sinó una altra benigna cridada tremolor essencial".
La majoria dels casos es produeixen en la població de més de 65 anys, però no es pot afirmar que sigui una malaltia exclusiva de la gent gran: el 15 % dels malalts diagnosticats té entre 45 i 65 anys, mentre que un altre 15 % és menor de 45 anys. "La probabilitat de sofrir párkinson augmenta amb l'edat, sobretot a partir d'entre els 60 i 65 anys", ha apuntat l'investigador, que també és professor de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catatunya (UOC).
D'altra banda, Kulisevsky ha revelat que, en contra de la creença generalitzada que la genètica no influeix en el párkinson, "ja s'han identificat almenys 18 gens amb mutacions causants de la malaltia, encara que causen una minoria dels casos" i, a més, ha afegit que quan la malaltia apareix en gent jove es pot relacionar, amb gran probabilitat, a causes genètiques.
Existeix desconeixement sobre la causa de l'afecció, però "tot apunta a una combinació entre la predisposició genètica i les causes ambientals, com l'estil de vida, l'alimentació o l'exposició a determinats tòxics, entre uns altres".
Per contra, persones que sofreixen patologies semblants al párkinson, denominades parkinsonismos, "poden tenir un risc major de sofrir una ràpida deterioració física perquè no responen de la mateixa manera als medicaments", i ha recordat que "el párkinson és una malaltia crònica, però no mortal".
Kulisevsky ha confirmat que els afectats per párkinson poden sofrir depressió, causada sobretot per falta de dopamina, un neurotransmissor que intervé en el manteniment de l'ànim, i, concretament, "un 50 % dels afectats té una depressió associada".
De fet, en moltes ocasions la malaltia comença amb un trastorn de l'ànim i és la pròpia depressió la que provoca lentitud motora i mental, encara que el tipus de depressió que es produeix, denominada distimia, millora considerablement amb els fàrmacs a diferència de la qual comporta símptomes psicóticos.
Alguns dels factors que ajuden a combatre la depressió i els trastorns cognitius, tant en els afectats per párkinson com en la resta de població, són l'activitat mental i l'exercici físic, ja que retarden l'aparició de la malaltia.
Els pacients de párkinson actualment "conviuen i envelleixen amb la seva malaltia amb una excel·lent qualitat de vida durant molts anys, fins i tot dècades" en la majoria dels casos, gràcies a l'àmplia oferta de teràpies disponibles, segons ha explicat el doctor José Obès, director del Centre Integral en Neurociencias
Una simple cullera redueix el tremolor del párkinson
Dues mutacions centren els estudis del párkinson genètic
Via lliure per provar en pacients cèl·lules mare contra el párkinson
“El párkinson no escurça l'esperança de vida”
No és párkinson tot el que tremola ni tot tremolor és párkinson. Jaume Kulisevsky, neuròleg i especialista en aquesta malaltia (i el seu tremolor), refuta amb aquesta simple frase alguns dels mites que existeixen entorn i als símptomes i l'evolució d'aquesta dolència. Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, que se celebra aquest dilluns, Kulisevsky, director de l'institut de recerca de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, ha explicat que "moltes de les creences són parcialment certes, però unes altres, directament, no corresponen a la realitat mèdica".
El párkinson és la segona malaltia neurodegenerativa que té més incidència en la població mundial després de l'Alzheimer. A Espanya afecta a unes 160.000 persones. Malgrat que gran part de la població associa el párkinson amb el tremolor del cos, Kulisevsky ha matisat que "hi ha molts afectats que no tenen aquest símptoma i que mai ho tindran", un fet que dificulta el diagnòstic. Alhora, altres persones "tenen el símptoma però no sofreixen aquesta malaltia, sinó una altra benigna cridada tremolor essencial".
La majoria dels casos es produeixen en la població de més de 65 anys, però no es pot afirmar que sigui una malaltia exclusiva de la gent gran: el 15 % dels malalts diagnosticats té entre 45 i 65 anys, mentre que un altre 15 % és menor de 45 anys. "La probabilitat de sofrir párkinson augmenta amb l'edat, sobretot a partir d'entre els 60 i 65 anys", ha apuntat l'investigador, que també és professor de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catatunya (UOC).
D'altra banda, Kulisevsky ha revelat que, en contra de la creença generalitzada que la genètica no influeix en el párkinson, "ja s'han identificat almenys 18 gens amb mutacions causants de la malaltia, encara que causen una minoria dels casos" i, a més, ha afegit que quan la malaltia apareix en gent jove es pot relacionar, amb gran probabilitat, a causes genètiques.
Existeix desconeixement sobre la causa de l'afecció, però "tot apunta a una combinació entre la predisposició genètica i les causes ambientals, com l'estil de vida, l'alimentació o l'exposició a determinats tòxics, entre uns altres".
Per contra, persones que sofreixen patologies semblants al párkinson, denominades parkinsonismos, "poden tenir un risc major de sofrir una ràpida deterioració física perquè no responen de la mateixa manera als medicaments", i ha recordat que "el párkinson és una malaltia crònica, però no mortal".
Kulisevsky ha confirmat que els afectats per párkinson poden sofrir depressió, causada sobretot per falta de dopamina, un neurotransmissor que intervé en el manteniment de l'ànim, i, concretament, "un 50 % dels afectats té una depressió associada".
De fet, en moltes ocasions la malaltia comença amb un trastorn de l'ànim i és la pròpia depressió la que provoca lentitud motora i mental, encara que el tipus de depressió que es produeix, denominada distimia, millora considerablement amb els fàrmacs a diferència de la qual comporta símptomes psicóticos.
Alguns dels factors que ajuden a combatre la depressió i els trastorns cognitius, tant en els afectats per párkinson com en la resta de població, són l'activitat mental i l'exercici físic, ja que retarden l'aparició de la malaltia.
Els pacients de párkinson actualment "conviuen i envelleixen amb la seva malaltia amb una excel·lent qualitat de vida durant molts anys, fins i tot dècades" en la majoria dels casos, gràcies a l'àmplia oferta de teràpies disponibles, segons ha explicat el doctor José Obès, director del Centre Integral en Neurociencias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada