“En un referèndum sempre saps la pregunta que vols plantejar però no pots saber quina resposta donaran els ciutadans quan vagin a votar”, deia fa uns dies a Brussel·les el periodista del 'Wall Street Journal' Stephen Fidler, en un debat sobre el 'Brexit'. A Holanda, l'excusa era preguntar per l'acord d'associació que la Unió Europea ha firmat amb Ucraïna, però el populista xenòfob Geert Wilders ha interpretat que el resultat és un 'no' a l'Europa de les elits. El pròxim mes de juny, el primer ministre David Cameron voldrà que els britànics es pronunciïn sobre l'estatus especialnegociat per al Regne Unit dins la Unió Europea però els arguments de la campanya del 'no' parlen de la crisi dels refugiats i de l' amenaça dels immigrants econòmics, de la lliure circulació de persones o de la seguretat a les fronteres. Una barreja de les preocupacions dels ciutadans (de les quals la UE només ocupa el quart lloc) per atiar pors i multiplicar la incertesa del resultat.
Al desembre Dinamarca va consultar als danesos si volien renunciar a l’'opt-out' que tenen en matèria de cooperació judicial amb els seus socis europeus per coordinar-se millor en qüestions d 'intel·ligència i amb l'Europol. El govern i el principal partit de l'oposició demanaven el 'sí', peròes va imposar clarament el 'no'. A Hongria, el primer ministre, Viktor Orbán, ha anunciat que convocarà un referèndum sobre el pla de quotes per reallotjar els refugiats que arribin a la UE perquè el considera “un abús de poder”.
Segons un estudi recent de la Universitat d'Edimburg, el 53% dels francesos, el 49% dels suecs, el 47% dels espanyols o el 45% dels alemanys estarien a favor, en aquests moments, que els preguntessin en referèndum si volen continuar o no a la Unió Europea. La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ja ha dit més d’un cop que després del 'Brexit' vindrà el ' Frexit' –la sortida de França de la UE.
Temor a les consultes
La Unió Europea té un problema greu de dèficit democràtic. El té des de fa temps però la concatenació de crisis dels últims anys n'ha multiplicat l'abast i les carències. La democràcia directa, la implicació i consulta a la ciutadania, podria escurçar aquesta llunyania que sempre ha acompanyat la idea de l'Europa institucional. Però la realitat és que Brussel·les té por dels referèndums. La UE ja ha hagut de passar pel trauma de digerir alguns 'nos' històrics al projecte europeu, des del 'no' francès i holandès que van ferfracassar la Constitució europea, fins als ' nos' tossuts d'una Irlanda que va votar contra els tractats de Niça i Lisboa, i es va veure obligada a repetir la consulta per garantir el 'sí'.
Els referèndums s'han convertit en instruments d'oposició. L'única eina que han deixat a l'abast per qüestionar la irreversibilitat de la UE, i l'euroescepticisme se n'ha apropiat. L'eina s'escampa –la utilitzen fins i tot els governs de la Unió pensant en els seus propis interessos polítics– i la UE intenta combatre la desafecció només a la defensiva. “La majoria de vegades, la gent vota a favor de l''statu quo' en els referèndum –deia Stephen Fidler–, però no sempre aquest 'statu quo' coincideix amb el que volen els governs”.
La UE ha de canviar d'estratègia. La idea del “no hi ha alternativa” com a base d'unes polítiques cada cop més qüestionades ja no serveix per seguir construint Europa. No es pot deixar el discurs mobilitzador i la idea del control democràtic només en mans dels qui volen desmuntar una Unió que viu cada referèndum com una batalla en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada