Dues versions del Barça. Dues versions radicalment diferents, però alhora idèntiques, per la frustració de no poder fer un gol a l’Atlètic de Madrid. A la primera, el conjunt de Luis Enrique va intentar congelar el partit, minimitzar riscos, que el rellotge passés tan ràpid com fos possible perquè el Barça ja no domina el temps. A la segona, en canvi, el Barça ho va intentar, però mai va poder. No hi ha idees. No hi ha força mental. Tampoc individualitats, especialment en el cas d’un Leo Messi i un Neymar molt lluny del seu millor estat de forma. Falta futbol.
Les xifres d’ahir al Vicente Calderón parlen per si soles. Va ser el segon partit amb menys intervencions de Messi en tota la història de la Champions. En el primer temps el trident va tocar 41 pilotes -21 Messi, 13 Neymar i 7 Luis Suárez-, 23 menys que Javier Mascherano. Fins i tot Marc-André Ter Stegen va intervenir més que el brasiler i l’uruguaià. El Barça va jugar a fer que no passés res: deixar córrer el temps, renegant de la seva identitat. La pilota circulava plana, avorrida i lenta, de Gerard Piqué a Javier Mascherano, recolzant-se en la porteria quan la pressió alta dels matalassers creava dubtes. La possessió mal entesa. Tenir la pilota per no fer mal, sense assumir riscos. A la mitja hora de joc, gairebé el 70% de la localització -on es juga- era al camp dels blaugranes.
Entestat a rebaixar les revolucions de l’Atlètic i a frenar l’ímpetu del bulliciós Calderón, el Barça va acabar desorientat ell mateix. Tot i això, per a Luis Enrique els primers 45 minuts van ser notables, ja que l’equip va sortir per “desgastar el rival” per mitjà de la circulació, obligant els madrilenys a fer quilòmetres (en van fer 12 més que el Barça). “És una primera part tranquil·líssima, ha passat sense cap risc per a nosaltres”, va rebatre el tècnic asturià, que, això sí, va admetre que no s’esperava que l’Atlètic de Madrid sortís “tan enrere” com ho va fer. Diego Pablo Simeone li va guanyar la primera partida al tècnic blaugrana. El conjunt català s’esperava un altre guió de partit, el mateix dels últims duels directes amb els matalassers: un rival que sortís a mossegar més amunt.
Gerard Piqué no va fer la mateixa lectura que el seu entrenador i va admetre que durant els primers 45 minuts el Barça va ser excessivament “contemplatiu”.
Durant tot el primer temps, el Barça no va posar a prova Oblak, inèdit i còmode pel joc contemplatiu dels catalans. De fet, fins al minut 58 no va aparèixer el Barça reconeixible de sempre. Circulació llarga, de banda a banda, que Suárez va accelerar per assistir Dani Alves a la banda, i la centrada forta del brasiler la va tallar Gabi tirant-se a terra per evitar la rematada a boca de gol de Gerard Piqué.
10 minuts de rebel·lió
El Barça va tenir 10 minuts. Amb Iniesta trencant les línies rivals -fins que se li va acabar la gasolina- i Suárez sent l’únic dels tres de dalt que aixecava rebel el cap, els catalans van buscar empatar el partit que havia desequilibrat Griezmann amb un cop de cap al primer temps. El millor Barça va coincidir amb l’entrada d’Arda Turan i Sergi Roberto en el lloc d’Ivan Rakitic i Dani Alves, amb què es buscava reactivar una banda dreta que no tenia profunditat.
El turc va filtrar un parell de passades interiors que van fer mal a la teranyina teixida per Simeone, però les rematades finals sempre eren forçades, sense netedat, sense convicció ni determinació. Les dues millors ocasions van ser de Suárez, primer regirant-se a l’interior de l’àrea, protegint la pilota amb el cos però rematant fluix, i després caçant una pilota robada per Busquets a tres quarts de camp: va ser un dels pocs errors d’un Atlètic de Madrid ordenat i disciplinat. L’uruguaià ho buscava, es barallava amb tots els defenses rivals, mentre Messi i Neymar no tenien la mirada assassina de fa uns mesos. L’argentí va encadenar, amb el d’ahir, 5 partits consecutius sense marcar, incapaç de fer el seu gol 500 entre el Barça i la selecció argentina. Neymar seguia erràtic en el desequilibri, més capficat en les picabaralles amb Godín i Juanfran que a mostrar el seu futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada