HE TINGUT LA SORT de celebrar, rodejat de més d’un miler de voluntaris,que la Fundació Pasqual Maragall lideri l’estudi Alfa, un treball pioner que treballa per prevenir l’Alzheimer, amb el suport de l’Obra Social de La Caixa. És la malaltia de més abast sense cura, és una epidèmia, destrossa persones i els seus cuidadors, i la millor inversió possible és en recerca per anticipar-la. Aquesta cursa contra rellotge, en què de moment guanya la malaltia, ha topat amb uns quants atzars. Que un home del carisma i la tenacitat de Maragall fos un dels elegits per emmalaltir, i decidís plantar-li cara i desafiar-la, dient que no està escrit enlloc que no es pugui aturar. Que el doctor Jordi Camí liderés científicament el projecte, que la Diana Garrigosa i la seva filla Cristina dediquin tant de temps i energia a impedir que milions de famílies al món passin pel seu tràngol.
Exigeixo un estudi que aclareixi quins gens tenen aquestes persones que converteixen sempre un problema en una oportunitat
I ara, que milers de familiars de persones amb Alzheimer, de la manera més altruista, s’ofereixin per ser estudiats a canvi de res. Ni tan sols a canvi d’ajudar els seus. Només ho fan, i dic un NOMÉS en majúscules, perquè els vostres néts no tinguin Alzheimer.
Conec molts casos de malalts i familiars que compaginen una vida alterada i complicadíssima amb un voluntariat sobre la salut que els fa sentir-se útils, perquè ajuden persones com ells. No els oblidarem mai, perquè haurem acabat amb l’Alzheimer gràcies a ells. I, quan tinguem això arreglat, exigeixo un estudi que aclareixi quins gens tenen aquestes persones que converteixen sempre un problema en una oportunitat, que en els moments més difícils decideixen ajudar els altres. El doctor Camí em diu que són els gens de la bona gent. Però estudiem-ho, sisplau, i mirem de clonar-ho, perquè les persones que tenen cura de les persones són els herois del present i l’única garantia de futur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada