Artur Mas, expresident de la Generalitat, ha defensat en persona davant d'alguns dels 1.514 assistents que a aquestes hores aguantaven a la ponència organitzativa del congrés fundacional del nou partit promogut per Convergència la seva proposta de "tàndem presidencial" que vol situar al capdavant de la formació. Ha deixat clar que "no és executiva", segons assistents consultats. La seva idea és fer-se acompanyar de Neus Munté a la cúpula del partit, però això no es materialitzaria fins el dia 23, dia en què es vota la nova direcció. L'anunci de Mas de crear aquest tàndem és un dels que genera més polèmica en aquest conclave fundacional.
"Sigui qui sigui l'encarregat de defensar-ho, suarà", assegurava aquest migdia un dels congressistes situats en aquesta comissió, que és la que més debat ha generat durant la jornada al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.
Finalment, la proposta de Mas s'ha aprovat en comissió, i s'ha definit l'estructura que tindrà la direcció del futur partit. La direcció de 12 membres finalment no serà col·legiada, sinó que hi haurà un coordinador general que serà l'encarregat de pilotar el funcionament ordinar de la formació, una figura de lideratge per sota del tàndem presidencial. Serà el líder de la direcció executiva, formada per 11 membres més i escollida pels militants. Cada candidat a coordinador general haurà de configurar el seu equip i detallar-ne les funcions en un pla de mandat. Les llistes seran tancades, però desbloquejades: això vol dir que els militants podran excloure del vot a algun integrant de la candidatura. Els membres de la llista guanyadora que no arribin a la meitat dels vots totals assolits pels seus companys quedaran descartats, i s'haurà de procedir a una nova votació.
Esmena a la totalitat que no prospera
"Estem pitjor que ahir". Aquest era el diagnòstic que feia a primera hora un dels assistents al congrés fundacional de la formació hereva de Convergència en referència a la posada en marxa de la ponència organitzativa del nou partit. Una de les primeres intervencions, duta a terme per Jordi Miró, alt càrrec del departament d'Ensenyament, proper a Germà Gordó -forma part de la seva possible candidatura a liderar la formació, segons va avançar els últims dies l'agència Efe-, ha plantejat una "esmena a la totalitat" a la proposta organitzativa.
El règim d' incompatibilitats, un dels aspectes que més discrepàncies genera en el debat fundacional, anirà cap al final del debat, segons diversos assistents consultats. Primer es definirà la direcció i la seva estructura. El matí també ha servit perquè els associats hagin rebutjat la creació del Consell per a la Qualitat Democràtica, que comprenia dins seu unaComissió per a la Transparència i el Compliment Ètic i una Comissió Econòmica. Aquests dos ens sí que sobreviuen a la selecció feta per la militància, però el que havia d'estar per damunt seu queda descartat.
Els punts calents
Pocs minuts després que Xavier Trias acabés la seva intervenció davant l’últim congrés de Convergència, diversos dirigents -entre els quals Germà Gordó, un dels noms que aspiren a influir en el procés de refundació- van prendre la paraula per reclamar que els càrrecs territorials del nou partit es puguin triar aquest mateix juliol. Així ho van relatar diverses veus nacionalistes consultades per l’ARA, que situaven aquest fet com el preludi d’un “intens debat” dins de la formació hereva de CDC per influir en la nova estructura -dissenyada per Artur Mas-, en la lletra petita del règim d’incompatibilitats i en els principis fundacionals. Aquests tres elements es posaran damunt la taula al llarg de la jornada d’avui, en què els assistents al conclave -més de 2.000, dividits en dues comissions- esbossaran els nous fonaments.
La cúpula preveu que el debat sigui molt més viu en la comissió que traçarà la nova organització. La proposta estrella en aquest àmbit és la que dimecres va fer pública Mas, segons la qual al capdavant del partit hi ha d’haver un “tàndem presidencial” amb “funcions intercanviables”. Aquest disseny no apareixia en els documents entregats als congressistes, de manera que caldrà debatre’n l’admissió a tràmit. “Les formes no han sigut les més adequades”, assenyalen els quadres més crítics. “Això no és propi d’un procés de renovació”, defensava un assistent al congrés. “El president s’haurà d’esforçar per sortir-se’n”, apuntava un quadre territorial, que no descartava cap “sorpresa”.
Renovació “escassa”?
Per sota d’aquest tàndem dirigent, dins del qual Mas vol situar Neus Munté com a vicepresidenta, s’hi situa el “comitè nacional”, format per una cinquantena de membres i del qual reneguen sectors del partit. És el cas dels liberals, que en demanen la “supressió” pel seu component “burocràtic”. El que ningú qüestiona és l’existència de la direcció executiva, que estarà previsiblement integrada per dotze membres, segurament sis dones i sis homes.
El document oficial estipula que s’hauran de votar en bloc, però no és una opció que generi unanimitat. La previsió de l’actual aparell és bastir una candidatura de consens -amb el vistiplau també de Carles Puigdemont, que aquests dies viu el seu primer congrés com a president de la Generalitat- en la qual tingui un pes destacat Jordi Turull, que fa uns mesos ja va deixar clar a Mas que volia ser secretari general. L’expresident vol que Marta Pascal, en qui va pensar per liderar les sigles si Munté rebutjava la seva oferta, tingui un paper clau com a portaveu. Alts dirigents consultats per l’ARA indicaven que l’abast d’una renovació amb Mas, Munté i Turull -del gust de l’aparell-és “molt escàs”.
Les incompatibilitats entre partit i Govern, ara diluïdes en el document oficial, seran una de les batalles de la jornada. Els afins a Gordó, els liberals i Generació Llibertat volen apujar l’exigència en aquest àmbit, pensant ja en la presentació de candidatures per dirigir el partit.
Un dels punts calents és la definició en clau nacional de la nova formació, que al document elaborat per la direcció actual es reivindica com a “sobiranista” i amb voluntat d’aconseguir un estat “independent” per a Catalunya. Diversos sectors organitzats, com és el cas de Generació Llibertat i de Llibergència, reclamaran explícitament que el partit es proclami “independentista”. També ho farà la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).
El sector més pròxim a Josep Rull, format entre d’altres per Mercè Conesa -alcaldessa de Sant Cugat- i Carles Campuzano -diputat al Congrés-, també té preparat un “manifest” en què reclamen “articular políticament els sectors socials, sense exclusions de cap mena però sostingut per les classes mitjanes, per consolidar una majoria sòlida i perdurable a favor de la independència”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada