Els primers pobladors són caçadors recol·lectors el paleolític amb campament a San Garriga el Solei. Són nòmades d’estades temporals i armats amb estris de sílex. Daten d'entre 8000 i 12000 anys.
El neolític entre 5500 i 3000 a.c. son més sedentaris amb sepulcres de fosa (4500) i ja documenten el bronze i el ferro el 1300 a.c. els poblats eren al puig alt del viver, el turo del rull i Puiggracios. Els pagesos s’instal·len a la plana
Els romans uneixen roma amb cadis creuant el Vallès i també Vic, Mataró i caldes passant pel Tenes.
Domini visigòtic el segle V, els sarraïns el segle VIII malgrat les incursions, la població no abandona el llogaret i els segles VIII i IX les petites poblacions es desmunten en masos
0001 a.c. s’ha localitzat viles romanes a can Margarit, San Parera i can noguera i can Masnou al segle III d.c.
0785.-cau Girona en mans de Carlemany
0801 es data la conquesta carolíngia de Barcelona.
0826, -827, resistència a I’Aisso a la plana de Vic.
0844, Carles el calb, l’emperador cedí terres buides al pagès del Vallès per conrear de forma lliure. Això es confirma a les franqueses
0862.- Carles el calb dona Campins, Riells a Frodo, bisbe de Barcelona.
0872.-lapida a Vilamajor de palet de riu
0878 es cita san Martí del Fai. Pel rei Fran Lluis el tartamut a Troyes.
0898 Guifre el pilós s’enfronta al governador de Lleida llop ibn Mohammad a Bigues i Guifre es ferit de mort amb una llança. Tarda 4 dies a morir i grava l’escut amb la seva sang i les quatre barres amb la ma de Carles el calb, rei franc. Ja s’esmenta el castell de Sant Martí.
0898.- es consagra l’església de sant Martí d’Aiguafreda de dalt. També dita sant Martí del congost i s’esmenta el topònim Aiguafreda, actualment, Aiguafreda de dalt
0904 es mantén posar noms d’origen germànic als benefactors en acte de consagració com sant esteve de parets. Hi havia 10 villae
0906 es parla de l’alou comtal que tenia a santa Pere de Bigues. L’alou va ser donat el 1059 per Ramon 1er el vell al senyor Mir Giribert i la seva esposa Guisla. El Castell defensiva bigues, Palaudàries, san Feliu, Ronçana, l’ametla i caldes. El bisbe de BCN consagra l’església del turo el 1156
0932, san Sadurní de la roca i sant genis de l'ametlla.
0941.-rifa, a Vilamajor es diu vil·la rifa
0945.- Pere de les Puelles tenia Montmeló, es parla de vil·la ariulfo
0946 .-el feu de lliça.
0950.- vila richildi a Corro
0971. Les parròquies del Tenes daten del 971, especialment sant Vicenç el Fai són del segle X. Es data riells del Fai també.
0972.- vilariffa d'al fou
0977.- Viladordis referint-se a can Masferrer i fins a 1678 es diu Montornès
0985.- encara Al Mansur assolava Barcelona i al Vallès destruïa el monestir de Sant Cugat arrasant la comarca. Des dels romans és mantingué la població i els topònims. Lliça es deriva de Licianus, liciano, lizano, licano.
0986.- És construí un dels pocs castells dels Vallès, el de la Roca i Palautordera. Les terres d'alou no havien de pagar cap dret. Les de feu es renovaven quan es deixava el càrrec. Els vicaris se n'aprofitaven d'aquest procés al Tenes.
0987.- guillem de Clascar, dels nobles de centelles,són els senyors del Bel-lloch.
0988.- Tot comença i hi dedicarem tres èpoques, la medieval, la moderna i la contemporània.
0995.- el comte de Barcelona dona el Castell de Montbui a Gombau de Besora. Aquest el passa a la filla Guisla casada amb Giribert d'Olèrdola
0996.- vila teudbert
0997.- creació del 'església de sant miquel orientada a llevant com mana el Romanic. Els comtes de Barcelona donen a Gombau de Besora el monestir del Fai.
1000.- Fins a aquests anys la ruralització havia fet desaparèixer els centres urbans. Es trenca la unitat comercial i s'establí una nova forma de societat que fou el feudalisme. Predomina la petita propietat lliure
1006.- Gombau de Besora dona al Fai el monestir que li havien donat a ell.
1014.- Vilatans de Villalba demanen al comte que els torni un Prat usurpat.
1025.- Berenguer Ramon dona privilegis a canvi de la defensa dels pagesos.
1056.- el reberen tot després d'una revolta del mateix mir Giribert. De 1025 a 1050 és troben documents de canvi de les comunitats però les que perderen independència i és s'ometeren als poderosos.
1031.- El petit nucli de cases al voltant d'una església és Sant Pere del Bertí (930 m). Quan hi vam passar hi havia un parell de cases arreglades.l'anomenaven Bertino.és va refer el 1437- ."Sant Pere del Bertí és un indret d'interès històric. L'ermita és coneguda per documents des de 1031"(Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai, pag.77)
La guia que ens va permetre conèixer aquesta zona, que jo només coneixia de la banda dels Sots del Bac per anar a escalar-hi les agulles, és una petita però deliciosa publicació:
VVAA. (2002) "Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai" UEC de la Vall del Tenes. Unió Excursionista de Catalunya.
1045. -Amb poca població és annexionada. San Martí de centelles apareix al cartulari de sant Víctor de Marsella dels fons de sant miquel del fai.
1041.-primer document que esmenta el mercat de Granollers.
1042.- Un monjo de sant miquel del fai escriu que es "no fet per la ma de l'home". S'estableix la baronia de Montbui amb cabanes de pedra seca, pala, fusta i fang.
1060.- passa a Giribert Ademar. Es paguen una mitjancera o quarterada d'ordi, forment o vi
1070.- a Gombau mir
1097.- s'acaba santa magdalena de vila restau entre els màs
1087.-Masos OLic i Cerda. Donació del mas onyo al monestir de sant Pere de Casserres.
1109.- el cedí al seu fil Ponç.
1113.- el deute al seu fill Berenguer bernat, bernat guanalgat.
1135.- passa el Castell a guillem de sant Martí que es casa amb Beatriu de Montcada. Pere arbert dona l'església de sant Cristòfol al bisbe i aquest adquireix altres terres més endavant. Es documenta el mercat de caldes.
1123.- es documenta sant Bartomeu de mont ras
1128-1242.- Hi hagué uns dels molins que originaren el nucli de l'Abella.
1139.-l'aparroquia de sant pau de Montmany, apareix con sufragant de sant esteve de la garriga.Construïda entre 1600 i 1606, s'abandona el 1910.
1154.- es documenta l'església sant Miquel ses perxes.
1156.- La poca població feia que s'annexionessin això passava el 1584 i el 1625. Primers indicis d'activitat industrial. Consagració de Sant Pere i sant Pau pel bisbe de Barcelona. S'estableixen les sagreres i es consagra l'església de sant Pere. Al seu voltant no hi perill ni actes violents.
1160.-El cerdà de la gerga fa referència als Masos Jussà i sobirà.
1171.- el senyor era Ramon de Cabanes. Berenguer de Cabanes el deute al fill Berenguer bernat
1178.- passa venut a Pere de Sentmenat
1179,. Apareixen alguns mals usos entre les rendes que havia restaurat Alfons el cast.
1247.- el Castell de Montmany,dels moros, ja documentat es conserva molt malament.
1250.- ja es mans del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou
1260.- Pels volts de l'any 1260 un senyor feudal anomenat Huguet de Bigues, i resident a la casa de Can Badell de Bigues –encara dempeus- es va convertir en un personatge arreu conegut i buscat entre nobles, el mateix veguer de Barcelona i el Vallès, i el monarca, pels seus pillatges i les seves agressions a cases i esglésies d'arreu del Vallès.
De fet, el mateix rei Jaume dictà sentència contra Huguet de Bigues a petició d'alguns nobles, cosa que va comportar el seu posterior arrest i execució. Desgraciadament, no s'ha pogut recollir la sentència condemnatòria.
Huguet de Bigues cometé tots tipus de pillatges i abusos contra la població majoritàriament vallesana. El seu radi d'acció però es concentra en la gran majoria de casos en el que avui coneixem com a baix Vallès, o sigui, les poblacions de Sant Fost, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Santa Perpètua i en el cas d'Huguet, també van arribar les seves accions fins a alguns pobles maresmencs com Tiana, Alella o Vilassar.
1261.- Moreu-Rei també es remet al llinatge nobiliari de Bigues, establert a la casa de Bigues que, a partir del segle XVIII, es passaria a dir Can Badell per l'arribada de la família Badell. De la nissaga de Bigues destaquen Pons i Pere de Bigues, que al segle XII fan donació a la parròquia de Sant Pere de Bigues de les terres que formaren la sagrera de 1050 passes, tal com consta a l'acte de consagració de 1156. Un altre personatge de la família és Huguet de Bigues, que al segle XIII fou el terror de mitja comarca pels assalts, assassinats i altres tropells que va cometre.
Huguet va ser fet presoner per les tropes del veguer de Barcelona i va ser executat a Barcelona el 21 de juliol de 1261
1265. Consten propietaris de la fabrica els Prat o Desprat
1272.- Cardedeu reb la carta de repoblament.
1279.-el mas Barnils comença el decliu per una disputa de tributs. Avui reduït per la vegetació i el temps.
1280,. Mas torres amb escut propi s'assenta a san Quirze Safaja.
1289.- Simó de llor el deixava al seu fill.
0941.-rifa, a Vilamajor es diu vil·la rifa
0945.- Pere de les Puelles tenia Montmeló, es parla de vil·la ariulfo
0946 .-el feu de lliça.
0950.- vila richildi a Corro
0971. Les parròquies del Tenes daten del 971, especialment sant Vicenç el Fai són del segle X. Es data riells del Fai també.
0972.- vilariffa d'al fou
0977.- Viladordis referint-se a can Masferrer i fins a 1678 es diu Montornès
0985.- encara Al Mansur assolava Barcelona i al Vallès destruïa el monestir de Sant Cugat arrasant la comarca. Des dels romans és mantingué la població i els topònims. Lliça es deriva de Licianus, liciano, lizano, licano.
0986.- És construí un dels pocs castells dels Vallès, el de la Roca i Palautordera. Les terres d'alou no havien de pagar cap dret. Les de feu es renovaven quan es deixava el càrrec. Els vicaris se n'aprofitaven d'aquest procés al Tenes.
0987.- guillem de Clascar, dels nobles de centelles,són els senyors del Bel-lloch.
0988.- Tot comença i hi dedicarem tres èpoques, la medieval, la moderna i la contemporània.
0995.- el comte de Barcelona dona el Castell de Montbui a Gombau de Besora. Aquest el passa a la filla Guisla casada amb Giribert d'Olèrdola
0996.- vila teudbert
0997.- creació del 'església de sant miquel orientada a llevant com mana el Romanic. Els comtes de Barcelona donen a Gombau de Besora el monestir del Fai.
1000.- Fins a aquests anys la ruralització havia fet desaparèixer els centres urbans. Es trenca la unitat comercial i s'establí una nova forma de societat que fou el feudalisme. Predomina la petita propietat lliure
1006.- Gombau de Besora dona al Fai el monestir que li havien donat a ell.
1014.- Vilatans de Villalba demanen al comte que els torni un Prat usurpat.
1025.- Berenguer Ramon dona privilegis a canvi de la defensa dels pagesos.
1056.- el reberen tot després d'una revolta del mateix mir Giribert. De 1025 a 1050 és troben documents de canvi de les comunitats però les que perderen independència i és s'ometeren als poderosos.
1031.- El petit nucli de cases al voltant d'una església és Sant Pere del Bertí (930 m). Quan hi vam passar hi havia un parell de cases arreglades.l'anomenaven Bertino.és va refer el 1437- ."Sant Pere del Bertí és un indret d'interès històric. L'ermita és coneguda per documents des de 1031"(Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai, pag.77)
La guia que ens va permetre conèixer aquesta zona, que jo només coneixia de la banda dels Sots del Bac per anar a escalar-hi les agulles, és una petita però deliciosa publicació:
VVAA. (2002) "Itineraris pels Cingles del Bertí des de Riells del Fai" UEC de la Vall del Tenes. Unió Excursionista de Catalunya.
1045. -Amb poca població és annexionada. San Martí de centelles apareix al cartulari de sant Víctor de Marsella dels fons de sant miquel del fai.
1041.-primer document que esmenta el mercat de Granollers.
1042.- Un monjo de sant miquel del fai escriu que es "no fet per la ma de l'home". S'estableix la baronia de Montbui amb cabanes de pedra seca, pala, fusta i fang.
1060.- passa a Giribert Ademar. Es paguen una mitjancera o quarterada d'ordi, forment o vi
1070.- a Gombau mir
1097.- s'acaba santa magdalena de vila restau entre els màs
1087.-Masos OLic i Cerda. Donació del mas onyo al monestir de sant Pere de Casserres.
1109.- el cedí al seu fil Ponç.
1113.- el deute al seu fill Berenguer bernat, bernat guanalgat.
1135.- passa el Castell a guillem de sant Martí que es casa amb Beatriu de Montcada. Pere arbert dona l'església de sant Cristòfol al bisbe i aquest adquireix altres terres més endavant. Es documenta el mercat de caldes.
1123.- es documenta sant Bartomeu de mont ras
1128-1242.- Hi hagué uns dels molins que originaren el nucli de l'Abella.
1139.-l'aparroquia de sant pau de Montmany, apareix con sufragant de sant esteve de la garriga.Construïda entre 1600 i 1606, s'abandona el 1910.
1154.- es documenta l'església sant Miquel ses perxes.
1156.- La poca població feia que s'annexionessin això passava el 1584 i el 1625. Primers indicis d'activitat industrial. Consagració de Sant Pere i sant Pau pel bisbe de Barcelona. S'estableixen les sagreres i es consagra l'església de sant Pere. Al seu voltant no hi perill ni actes violents.
1160.-El cerdà de la gerga fa referència als Masos Jussà i sobirà.
1171.- el senyor era Ramon de Cabanes. Berenguer de Cabanes el deute al fill Berenguer bernat
1178.- passa venut a Pere de Sentmenat
1179,. Apareixen alguns mals usos entre les rendes que havia restaurat Alfons el cast.
1247.- el Castell de Montmany,dels moros, ja documentat es conserva molt malament.
1250.- ja es mans del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou
1260.- Pels volts de l'any 1260 un senyor feudal anomenat Huguet de Bigues, i resident a la casa de Can Badell de Bigues –encara dempeus- es va convertir en un personatge arreu conegut i buscat entre nobles, el mateix veguer de Barcelona i el Vallès, i el monarca, pels seus pillatges i les seves agressions a cases i esglésies d'arreu del Vallès.
De fet, el mateix rei Jaume dictà sentència contra Huguet de Bigues a petició d'alguns nobles, cosa que va comportar el seu posterior arrest i execució. Desgraciadament, no s'ha pogut recollir la sentència condemnatòria.
Huguet de Bigues cometé tots tipus de pillatges i abusos contra la població majoritàriament vallesana. El seu radi d'acció però es concentra en la gran majoria de casos en el que avui coneixem com a baix Vallès, o sigui, les poblacions de Sant Fost, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Santa Perpètua i en el cas d'Huguet, també van arribar les seves accions fins a alguns pobles maresmencs com Tiana, Alella o Vilassar.
1261.- Moreu-Rei també es remet al llinatge nobiliari de Bigues, establert a la casa de Bigues que, a partir del segle XVIII, es passaria a dir Can Badell per l'arribada de la família Badell. De la nissaga de Bigues destaquen Pons i Pere de Bigues, que al segle XII fan donació a la parròquia de Sant Pere de Bigues de les terres que formaren la sagrera de 1050 passes, tal com consta a l'acte de consagració de 1156. Un altre personatge de la família és Huguet de Bigues, que al segle XIII fou el terror de mitja comarca pels assalts, assassinats i altres tropells que va cometre.
Huguet va ser fet presoner per les tropes del veguer de Barcelona i va ser executat a Barcelona el 21 de juliol de 1261
1265. Consten propietaris de la fabrica els Prat o Desprat
1272.- Cardedeu reb la carta de repoblament.
1279.-el mas Barnils comença el decliu per una disputa de tributs. Avui reduït per la vegetació i el temps.
1280,. Mas torres amb escut propi s'assenta a san Quirze Safaja.
1289.- Simó de llor el deixava al seu fill.
1290.- es ven per 10000 sous a Pere marques
1308.- bernat de caldes feia entrar persones en les saques de compravenda. El mas es féu amb pertinences, homes i dones a 700 sous.
1321.-Agnès de vilademany concedí la lliure redempció, franquesa perquè Ferrera Burgesa i els seus fills poguessin deixar la terra, anar a altres llocs i elegir un altre senyor.
1322.- de la Rovira consta a l'arxiu parroquial, avui engolida per la vegetació.
1331.- tornava ser del bisbe
1333.- es concedeix al mercat de Granollers els privilegis de salvaguarda i guiatge. Esclata la pesta i manca cereal.
1348.- GRAN Epidèmia DE PESTA NEGRA
1359.- sant Pere tenia 31 focs
1370.- torna als reis d'Aragó fins a 1380
1308.- bernat de caldes feia entrar persones en les saques de compravenda. El mas es féu amb pertinences, homes i dones a 700 sous.
1321.-Agnès de vilademany concedí la lliure redempció, franquesa perquè Ferrera Burgesa i els seus fills poguessin deixar la terra, anar a altres llocs i elegir un altre senyor.
1322.- de la Rovira consta a l'arxiu parroquial, avui engolida per la vegetació.
1331.- tornava ser del bisbe
1333.- es concedeix al mercat de Granollers els privilegis de salvaguarda i guiatge. Esclata la pesta i manca cereal.
1348.- GRAN Epidèmia DE PESTA NEGRA
1359.- sant Pere tenia 31 focs
1370.- torna als reis d'Aragó fins a 1380
1378. No consta cap foc d'aloer a la
vall del Tenes. A bigues predominava la terra propietat de cavallers. Dels laics n'han quedat
menys referències documentals. De la família bigues que en pren el topònim es
coneix la tinença de terres des de el segle
XIII al Xv. Moment en què se'n derroca la casa d'Humbert
de Bigues pel terratrèmol de 1448. Tot deriva en els mals usos com la remença
que suposava la limitació de la llibertat dels pagesos-
1378-1497.- fogates per aproximar la densitat de població. 1,9 focs /km²
1380.-1390 és cont ament de les remences
1381.- recuperava per 20000 sous a Ramon de planella per pagar les despeses de la guerra de Sardenya
1384.- passava altra vegada Pere III, amb privilegi.
1408.- Martí l'humà li venia a Ramon torrelles de la Roca. Els hi pertany fins a 1444
1413.- san Martí del fai per parroquialitat al repartir-se les parròquies sant Cugat.
1437.- és refà el temple de sant Pere del Bertí.
1462.1472 La guerra civil catalana, en la qual els pagesos havien donat suport a joan II. Monarquia contra institucions catalanes.
1484.- segona guerra de remença amb revoltes a la muntanya
1485.- era derrotat el veguer de Barcelona a Montornès. a la reunió de lliça es decideix assaltar Granollers el dijous de mercat per facilitar-ne l'entrada. La derrota remença es fa palesa amb 200 morts a Llerona i l'execució 4 dies després de Joan sala a Barcelona.
1486.- la sentencia arbitral de Guadalupe posa fi a la guerra dels remences fet cabdal pel camp català, els masos i les masies. Els segles XVI i XVII es construeixen totes les masies que avui coneixem. El mas és l'edifici (la masia), l'estable les dependències de guardar el menjar, i les pastures, conreu o bosc. Les estances no són de més de 5 metres que és la mida de la biga que pot aguantar el pes del sostre. Façanes simètriques enarcen el cos central del pis. Feien tres grups. El careni amb dos vessants. Carener perpendicular i la planta basilical es de planta quadrangular amb una torratxa o llanterna d'època renaixentista. L'era, enrajolada amb cairons i un mur poca alçada. El bandolerisme fa créixer el mur i s'anomena barri i té una portada de doble vessant. El pis de fusta serveix per aïllar la palla de la humitat l'altra construcció bàsica és el pou, molt aprop.
1486.- Ferran II dicta la sentència de Guadalupe que abolia els mals usos. Els pagesos podien ocupar els masos rònecs pagant els drets sotmesos. S'estima sense documentació que en unes 30 lliures. De mitjana. El mas Tenes 1000. Els senyors no havien perdut poder.
1488.- augmentava la pressió sobre els Torre'ls per finalment el
1490 compraven tota la baronia per 5700 lliures. Passa al consell de cent fins a 1641. Amb la guerra dels segadors perden el dret 20 anys i el recuperen fins a 1714.
1497.- 1538.- primers molins de farina. Fins al 1709 els Viver, Anglada, Claret, Quintanes i els Galceran.
1497 a 1553.- diverses fogates fins i tot l'ollic.-. També el Bac i el Prat són antics, avui enrunats.
1520.- El monjo andre d'urbizu feu una talla de marededéu, que venuda, ha anat a parar al museu de Sitges.
1533.- L'ametlla, estil gòtic tarda, apareix esmentada.
1553.- la pineda, apareix en el fogatge. També hi és mas Salgot avui mas Blanc amb sanatori de Puigdolena, construït el 1933 i destinats a malats de tuberculosi fins a 1554
1565.-s'acaba de construir Mas febrer, masia formada per dos cossos articulats i adossats.
1567.- El monestir se secularitza el 1567. Passa a l'ardiaca la catedral de Girona. El descens de la població es deu principalment a la mala situació econòmica. La fabrica Puig pulles y bernades redueix plantilla des de 1956 a 1962. A l'estiu és passa de 1340 hab. a més de 7000. 18 ares en segona residencia. El 97% són plantes baixes.
1574.- bernat Jújols a la clau de la portada de la vila de centelles
1586-1587 es construeix la porxada com a llotja de gra.
1589 es construeix l'església de caldes amb un portal barroc acabat el 1701 i tota el 1714.
1592.- es construeix el pont sobre el rossinyol i la foradada.
1598.- mort felip II
1599.- adossada a l'església de san Pere de Valldeneu, en portal adovellat esmar l'any
1608. Hereten la fàbrica els March per via matrimonial.
1618.- s'acaba l'església de sant Vicenç de riells.
1623.- Gregori Desprats explica com era el molí fariner de dues moles.
1626.- fallida del tresor reial.
1630.- moli bataner o de noc
1631.- Dos molins al poble: el fariner i el polvorer (Josep Canals fins a 1636. Els Canals van morir ofegat en una bassa i el Josep cremat de pólvora (1637).
1634.- un molí polvorer d'aigua, un contracte per 4 anys.
1640.- des del 1600 el bandolerisme, sobre el que enfrontava nyerros y cadells es va accentua al principat. Reclutaven gent al Vallès i s'amagaven al Montseny. El pas d'Hostalric era famós. No coneixem bandolers del Tenes però si fets per d'altres com el Margarit de Martorell que assaltaren l'hostal de santa Eulàlia i mata'n a l'hostaler. Presos i condemnats a mort després. El Vallès acull terços de cavalleria italians i valons. Augmenten els impostos i és mont la revolta dels Segadors a Barcelona el corpus 7 de juny de 1640.
1649.-La guerra dels segadors va suposar més de 700 soldats allotjats a la zona, alguns amb les famílies i pagant les despeses amb impostos, les talles que en deien. 30 lliures quan el 1642 es mantenia un nombre de soldats. Els Gili polvorers fins a 1649.
1662.- mort el polvorer Josep Soler. Continua l'Antoni fins 1675.
1654,. Aquesta documentada la plantegen de la fàbrica vella, la quadra gran a la planta baixa.
1659.-es reconstrueix sant miquel del fai amb volta massissa. El campanar un únic comunidor
1669.- es va acabar sant miquel del fai.
1677.- nou casament de polvorers fins a 1699 on ja resta el nom de la casa la Polvoreria.
1680.- la plaga de la llagosta.
1684.- la mala collita propicia la revolta de les barretines o gorrades. El segle XVIII perduda la guerra de la successió.
1687- 1689.- la revoltada de les barretines o els gorretes.
1690.-Jaume torres abraça lacausa botiflera i lluita com capità contra Barcelona.
1692.- es construeix la capella de sant Jaume
1693.- Finestra goticoconopial a san Quirze
1699. La fabrica també per matrimoni es dels Bernardo
1701.- es construeix el santuari de puiggracios fins a 1711. profanat durant la guerra civil del 36 i el 1973.- s'adossà la casa de l'ermita
1714.- al no voler pagar l'impost borbònic, catalans i soldats del rei s'enfrontaren a sant Feliu amb morts
1715.- el 53% es població activa,activitats artesanals. Només 9 teixidors entre 129 especialitats. S'elimina l'extracció de càrrecs municipals.
1716.- felip V decreta el decret de nova planta. Impost de cadastre real i cadastre personal.
1718,- 292 habitants bigues, 258 riells.
1378-1497.- fogates per aproximar la densitat de població. 1,9 focs /km²
1380.-1390 és cont ament de les remences
1381.- recuperava per 20000 sous a Ramon de planella per pagar les despeses de la guerra de Sardenya
1384.- passava altra vegada Pere III, amb privilegi.
1408.- Martí l'humà li venia a Ramon torrelles de la Roca. Els hi pertany fins a 1444
1413.- san Martí del fai per parroquialitat al repartir-se les parròquies sant Cugat.
1437.- és refà el temple de sant Pere del Bertí.
1462.1472 La guerra civil catalana, en la qual els pagesos havien donat suport a joan II. Monarquia contra institucions catalanes.
1484.- segona guerra de remença amb revoltes a la muntanya
1485.- era derrotat el veguer de Barcelona a Montornès. a la reunió de lliça es decideix assaltar Granollers el dijous de mercat per facilitar-ne l'entrada. La derrota remença es fa palesa amb 200 morts a Llerona i l'execució 4 dies després de Joan sala a Barcelona.
1486.- la sentencia arbitral de Guadalupe posa fi a la guerra dels remences fet cabdal pel camp català, els masos i les masies. Els segles XVI i XVII es construeixen totes les masies que avui coneixem. El mas és l'edifici (la masia), l'estable les dependències de guardar el menjar, i les pastures, conreu o bosc. Les estances no són de més de 5 metres que és la mida de la biga que pot aguantar el pes del sostre. Façanes simètriques enarcen el cos central del pis. Feien tres grups. El careni amb dos vessants. Carener perpendicular i la planta basilical es de planta quadrangular amb una torratxa o llanterna d'època renaixentista. L'era, enrajolada amb cairons i un mur poca alçada. El bandolerisme fa créixer el mur i s'anomena barri i té una portada de doble vessant. El pis de fusta serveix per aïllar la palla de la humitat l'altra construcció bàsica és el pou, molt aprop.
1486.- Ferran II dicta la sentència de Guadalupe que abolia els mals usos. Els pagesos podien ocupar els masos rònecs pagant els drets sotmesos. S'estima sense documentació que en unes 30 lliures. De mitjana. El mas Tenes 1000. Els senyors no havien perdut poder.
1488.- augmentava la pressió sobre els Torre'ls per finalment el
1490 compraven tota la baronia per 5700 lliures. Passa al consell de cent fins a 1641. Amb la guerra dels segadors perden el dret 20 anys i el recuperen fins a 1714.
1497.- 1538.- primers molins de farina. Fins al 1709 els Viver, Anglada, Claret, Quintanes i els Galceran.
1497 a 1553.- diverses fogates fins i tot l'ollic.-. També el Bac i el Prat són antics, avui enrunats.
1520.- El monjo andre d'urbizu feu una talla de marededéu, que venuda, ha anat a parar al museu de Sitges.
1533.- L'ametlla, estil gòtic tarda, apareix esmentada.
1553.- la pineda, apareix en el fogatge. També hi és mas Salgot avui mas Blanc amb sanatori de Puigdolena, construït el 1933 i destinats a malats de tuberculosi fins a 1554
1565.-s'acaba de construir Mas febrer, masia formada per dos cossos articulats i adossats.
1567.- El monestir se secularitza el 1567. Passa a l'ardiaca la catedral de Girona. El descens de la població es deu principalment a la mala situació econòmica. La fabrica Puig pulles y bernades redueix plantilla des de 1956 a 1962. A l'estiu és passa de 1340 hab. a més de 7000. 18 ares en segona residencia. El 97% són plantes baixes.
1574.- bernat Jújols a la clau de la portada de la vila de centelles
1586-1587 es construeix la porxada com a llotja de gra.
1589 es construeix l'església de caldes amb un portal barroc acabat el 1701 i tota el 1714.
1592.- es construeix el pont sobre el rossinyol i la foradada.
1598.- mort felip II
1599.- adossada a l'església de san Pere de Valldeneu, en portal adovellat esmar l'any
1608. Hereten la fàbrica els March per via matrimonial.
1618.- s'acaba l'església de sant Vicenç de riells.
1623.- Gregori Desprats explica com era el molí fariner de dues moles.
1626.- fallida del tresor reial.
1630.- moli bataner o de noc
1631.- Dos molins al poble: el fariner i el polvorer (Josep Canals fins a 1636. Els Canals van morir ofegat en una bassa i el Josep cremat de pólvora (1637).
1634.- un molí polvorer d'aigua, un contracte per 4 anys.
1640.- des del 1600 el bandolerisme, sobre el que enfrontava nyerros y cadells es va accentua al principat. Reclutaven gent al Vallès i s'amagaven al Montseny. El pas d'Hostalric era famós. No coneixem bandolers del Tenes però si fets per d'altres com el Margarit de Martorell que assaltaren l'hostal de santa Eulàlia i mata'n a l'hostaler. Presos i condemnats a mort després. El Vallès acull terços de cavalleria italians i valons. Augmenten els impostos i és mont la revolta dels Segadors a Barcelona el corpus 7 de juny de 1640.
1649.-La guerra dels segadors va suposar més de 700 soldats allotjats a la zona, alguns amb les famílies i pagant les despeses amb impostos, les talles que en deien. 30 lliures quan el 1642 es mantenia un nombre de soldats. Els Gili polvorers fins a 1649.
1662.- mort el polvorer Josep Soler. Continua l'Antoni fins 1675.
1654,. Aquesta documentada la plantegen de la fàbrica vella, la quadra gran a la planta baixa.
1659.-es reconstrueix sant miquel del fai amb volta massissa. El campanar un únic comunidor
1669.- es va acabar sant miquel del fai.
1677.- nou casament de polvorers fins a 1699 on ja resta el nom de la casa la Polvoreria.
1680.- la plaga de la llagosta.
1684.- la mala collita propicia la revolta de les barretines o gorrades. El segle XVIII perduda la guerra de la successió.
1687- 1689.- la revoltada de les barretines o els gorretes.
1690.-Jaume torres abraça lacausa botiflera i lluita com capità contra Barcelona.
1692.- es construeix la capella de sant Jaume
1693.- Finestra goticoconopial a san Quirze
1699. La fabrica també per matrimoni es dels Bernardo
1701.- es construeix el santuari de puiggracios fins a 1711. profanat durant la guerra civil del 36 i el 1973.- s'adossà la casa de l'ermita
1714.- al no voler pagar l'impost borbònic, catalans i soldats del rei s'enfrontaren a sant Feliu amb morts
1715.- el 53% es població activa,activitats artesanals. Només 9 teixidors entre 129 especialitats. S'elimina l'extracció de càrrecs municipals.
1716.- felip V decreta el decret de nova planta. Impost de cadastre real i cadastre personal.
1718,- 292 habitants bigues, 258 riells.
1728.- apareix Pau Fontcuberta
1733.- és refà l'actual església a santpere i s'acaba el 1787.
1740.- un pont de 3 arcs uneix l'abella i Aiguafreda en el marc dels camí ral de BCN i Vic. Encara s'i veu el camí roma.
1742.- fins al 1744 s'hi estellaven els Ayner.
1748.- l'últim Moliner, Jaume Tanya.
1753.- Els Paguera protocol·litzen el us de l'aigua amb una instancia al tribunal i jutjat de la intendència general del principat de Catalunya.
1760.- Castellterçol és el primer centre català de llana amb 194 telers.
1775,- Pistola de ripoll
1787.- al Vallès hi ha 22119 habitants.
1790.- És troba una làpida atribuïda a Guillem Berenguer, comte d'osona i fet monjo entre 1035 i 1054
1791.- Es data la Masia de Can Traver
1793-1795.- la Gran guerra
1794.- la pesta que va fer passar de 200 morts anyals a 457
1799.- El pla del Camí ral de 1799, fou interromput per les guerres del francès i la carlina fins a 1841. Militarment no passava per Granollers i el deixava de costat. De Lliça, anava al coll de la Manya, l'Ametlla, Puigracios i pels cingles del Bertí fins a Centelles i vic. Per la mobilització de les forces vives del Gral. Prim. Demana el pas pel centre de Granollers, és construí molt entre el carrer Barcelona i el Corro. Convertint se en la gran via comercial que coneixem i la preponderància de la vall del Congost sobre la de Tenes i el perjudici de Bigues. El primer pont no és construí fins al 1915. Si plovia quedava inhabilitat i el mateix passava en el camí roma de Caldes a Iluro. El 1882 es donava pas de Caldes a Sant Celoni i els anys 50 s'obria fins a Bigués i Sant Feliu. El 1850 s'havien provat una màquina de vapor per carretera i fins al 1900 transitaven els primers motors d'explosió per Granollers. Lamarca i Vilaldach foren els primers propietaris el 1905. 71 el 1930. L'autopista s'obri el 1969
1800.- independència de sant Feliu
1808.- L'11 d'octubre entraren 4000 francesos a Granollers arrasant el tot.
1814.- la guerra del francès. El 9 de febrer entrava el primer cos de forces napoleòniques al principat comandats pel general Duhesme, rebuts per les autoritats per ordres del govern de Godoy. . Repartida Portugal a Fontainebleau, venien a ocupar-la. En realitat venien a controlar espanya i així es planten el dia 13 a ocupar Barcelona provoca'n la indignació i el malestar. L'aixecament es produí a Lleida amb la intervenció de l'església i el comandament del bisbe de la ciutat. Prèviament dos incidents bèl·lics importants als Bruc el 6 i 14 de juny aconseguides per una barreja de sometents, mercenaris suïssos i militars fugits de Barcelona. El Vallès fou centre de enfrontaments. La topada entre napoleònics i catalans entre Cardedeu i llinars fou èpica. Propicia la junta de defensa del Vallès de la que en seria president Antoni coll de lliça. Participa en la batalla Jaume Masponç presoner a Tarragona el 1811 i militar fins a 1830.
1809.- la gent s'amagava ja a les muntanyes amb el que podien salvar. Fustigats per miquelets i guerrillers emboscats, aconsella a Saint Cyr retirar-se a la plana de vic. Partides com la de Josep Rovira del Villar eren més temudes que el mateix exèrcit francès doncs vorejaven la delinqüència i el bandolerisme. Les juntes locals organitzaven la vida política i administrativa.
1733.- és refà l'actual església a santpere i s'acaba el 1787.
1740.- un pont de 3 arcs uneix l'abella i Aiguafreda en el marc dels camí ral de BCN i Vic. Encara s'i veu el camí roma.
1742.- fins al 1744 s'hi estellaven els Ayner.
1748.- l'últim Moliner, Jaume Tanya.
1753.- Els Paguera protocol·litzen el us de l'aigua amb una instancia al tribunal i jutjat de la intendència general del principat de Catalunya.
1760.- Castellterçol és el primer centre català de llana amb 194 telers.
1775,- Pistola de ripoll
1787.- al Vallès hi ha 22119 habitants.
1790.- És troba una làpida atribuïda a Guillem Berenguer, comte d'osona i fet monjo entre 1035 i 1054
1791.- Es data la Masia de Can Traver
1793-1795.- la Gran guerra
1794.- la pesta que va fer passar de 200 morts anyals a 457
1799.- El pla del Camí ral de 1799, fou interromput per les guerres del francès i la carlina fins a 1841. Militarment no passava per Granollers i el deixava de costat. De Lliça, anava al coll de la Manya, l'Ametlla, Puigracios i pels cingles del Bertí fins a Centelles i vic. Per la mobilització de les forces vives del Gral. Prim. Demana el pas pel centre de Granollers, és construí molt entre el carrer Barcelona i el Corro. Convertint se en la gran via comercial que coneixem i la preponderància de la vall del Congost sobre la de Tenes i el perjudici de Bigues. El primer pont no és construí fins al 1915. Si plovia quedava inhabilitat i el mateix passava en el camí roma de Caldes a Iluro. El 1882 es donava pas de Caldes a Sant Celoni i els anys 50 s'obria fins a Bigués i Sant Feliu. El 1850 s'havien provat una màquina de vapor per carretera i fins al 1900 transitaven els primers motors d'explosió per Granollers. Lamarca i Vilaldach foren els primers propietaris el 1905. 71 el 1930. L'autopista s'obri el 1969
1800.- independència de sant Feliu
1808.- L'11 d'octubre entraren 4000 francesos a Granollers arrasant el tot.
1814.- la guerra del francès. El 9 de febrer entrava el primer cos de forces napoleòniques al principat comandats pel general Duhesme, rebuts per les autoritats per ordres del govern de Godoy. . Repartida Portugal a Fontainebleau, venien a ocupar-la. En realitat venien a controlar espanya i així es planten el dia 13 a ocupar Barcelona provoca'n la indignació i el malestar. L'aixecament es produí a Lleida amb la intervenció de l'església i el comandament del bisbe de la ciutat. Prèviament dos incidents bèl·lics importants als Bruc el 6 i 14 de juny aconseguides per una barreja de sometents, mercenaris suïssos i militars fugits de Barcelona. El Vallès fou centre de enfrontaments. La topada entre napoleònics i catalans entre Cardedeu i llinars fou èpica. Propicia la junta de defensa del Vallès de la que en seria president Antoni coll de lliça. Participa en la batalla Jaume Masponç presoner a Tarragona el 1811 i militar fins a 1830.
1809.- la gent s'amagava ja a les muntanyes amb el que podien salvar. Fustigats per miquelets i guerrillers emboscats, aconsella a Saint Cyr retirar-se a la plana de vic. Partides com la de Josep Rovira del Villar eren més temudes que el mateix exèrcit francès doncs vorejaven la delinqüència i el bandolerisme. Les juntes locals organitzaven la vida política i administrativa.
1808.- L'11 de juny es creava a Granollers la junta del partit
del Vallès agrupant tots els municipis constituint el corregiment de Mataró que
adopta funcions quant el francès envaí el 16 de juny Mataró.
1809 que es traslladaren a Vic, però seguien amb les incursions. La gent vigilava els campanars i es refugiaven als boscos o a cases de pagès. L'enfrontament més fort va ser entre llinars i cardedeu el 16 de setembre de 1808. Comandats per Saint cyr entra el setè cos per alliberar Barcelona. 12000 es quedaren amb Vives i 5000 foren enviats, els miquelets de milans i Reding per la costa i Granollers a buscar al francès. Al pla de can Moretó d'al flou perderen un miler de baixes i el 17 arribaren a Barcelona.
1809.- va ser el pitjor per la demografia triplicant les víctimes
1811.- és volgué substituir la junta superior i establir un nou govern format per Vic,Girona i Manresa per reunir-se a san Feliu de codines. No es va arribar a cel·lebrar i va posar en evidencia la debilitat de la nostra comarca. Ferran VII emprengué al seu retorn una salvatge repressió. Evacuats els francesos es dóna la administració absolutista als anteriors càrrecs dels més poderosos dirigents com s'observa en les concessions de l'aiguardent, l'hostal, el pa i la carn.
1812.- estralls entre sant Feliu, caldes i santa eulàlia, el Serrat i puiggraicos. Hom procurava marxar abans de què arribessin. Els marques refugiats a can Masponç, al arribar els gavatxos van matar un germà i l'esteve, saquejaren i calaren foc. Acabaren l'any amb molts treballs com diu un llibre de notes trobat.
1820.- L'aixecament de Riego el gener feia trontollar la monarquia i el monarca tornava a jurar la constitució derogada per ell mateix, Els cent fills de sant Lluís li retornaren el tron.
1823.- Establert el regim absolutista el 7 d'abril, el 16 de juny les tropes de Baró d'eroles tornaven a prendre Granollers i la comarca. Escamots realistes, futurs nuclis del carlisme tornaren a la lluita armada reprimint l'absolutisme fortament la comarca i Acaba el trieni liberal.
1833.- S'inicien les guerres carlines. La primera de 1833 a 1839 hi havia presencia dels dos exèrcits a la comarca amb l'entrada a caldes el 1837.
1846.- La segona 1846 a 1849, els matiners patiren el Montseny. La tercera 1872 1875 pati més el Tenes. Acaba amb el rescat pagant pels ostatges l'alcalde Masponç i 33 mes. El Tenes quedava la mare dels moviments obrers però arrelava el catalanisme regionalista que la lliga estenia a les associacions de propietaris.
1815.- Bertí este unit al municipi de sant Quirze Safaja.
1817.- Els barons de Rocafort venen el seu patrimoni.
1822.- Els Guri venen part de la propietat agrícola. Pere Pau guasch lloga el moli, pràcticament fins a 1948. El moli tenia 5,44 m x 4,47 d'ample.
1830.- Recuperant el 1830 a diferència d'altres contrades i obtenint el 1857 el cens mes precís.
1833.-La mort de Ferran endega la primera guerra carlina el 29 de setembre de 1833 i dóna una forta empenta a la comarca. I tornava la por a les partides.
1833.- nous documents de bataners fins a 1848 dels germans Guri Font que vivien al Molinet.
1835 els municipis s'independitzen.
1835 es dissolt la baronia
1835, la baronia tenia un alcalde, un tinent d'alcalde 6 regidors i un sindico. Bigues acollia sant mateu, santa Eulàlia, Palaudàries, l'ametlla i lliça. Al 1843 havien assolien la independència.
1835.- L'11 de novembre el diari de Barcelona parlava dels veïns refugiats als pobles més propers.
1836.- va ser el pitjor amb cremes, robatoris, afusellaments. 2000 homes, cent a cavall, travessaren l'ametlla a les ordres de torres i ros d'eroles cap Samalús. El 21 de juliol 600 feren presencia a la garriga amb una tràgica lluita aferrissada. I així sovintejant escomeses fins juny de 1837.
1837.- . El 31 d'agost entre el cristià Espartero i el carlí maroto firmaven el conveni de Bergara. Acabava al País basc però seguia al Maestrat fins 1840. Els trabucaires reafirmaven la perillositat del camí del congost. Després del casament d'Isabel II comença la segona guerra carlina.
1840.- primer teler, la Font de l'escot que rebia i aprofitava l'aigua d'una petita mina per moure la roda que accionava tota la maquinaria. Va arribar a tenir 500 obrers. La davallada del procés de filatura es per la manca d'aigua, de carbó, les guerres carlines i la burgesia agrícola ben aposentada. La llana es va desplaçar cap al Vallès occidental i també el coto va acabar desapareixent
1841.- va néixer Maria de Bell-lloch, pseudònim de Maria pilar Maspons que va tenir una intensa activitat l'iteraria en l'etapa del romanticisme. La petita d'una família pagesa de 4 germans, des d'entrat el 1600, amb homes de toga.
1845 el primer teler a Granollers amb màquina de vapor de 10 cv.
1845.- Pascual Madoz fins 1850 parla un batan impulsada por la riera....un tinte y un moli farinera impulsada por las Barbotas..
1848.- només la meitat dels nadons arribaven als tres anys. Caldes fou assetjada per 4000 carlins però resistir per no aixecar-se contra el govern. A Cardedeu on varen afusellar 20 presoners. La diada del 28 de gener es celebra amb gran brillantor. Simulacre d'atac, ofici solemne, processó cívica i balls populars. Si podia era presidida per un diputat a les corts. Catalunya coneguda com el conflicte dels matiners que duraria fins a 1849
1849.- Artur Osona defineix el pla de la Garga com una gran planura sobre cingleres, bones terres de conreu que tenen 15 minuts d'amplada i 35 de llargada, poblats per varies cases.
1850.- el molí de la torre s'adapta pe aprofitar la forço hidràulica del Tenes. Va treballar fins al 1962. El 1851, Brunet va aportar 6000 duros. El 1857, 22000. Ja sortia al diccionari mercantil e industrial. El 1861 ho van donar de baixa al registre d'Hisenda
1850.- el Rajadell es la masia mes jove del Verti. Pertany a Osona i el grau del castellar es el pas des del coll de la pedra dreta.
1855.- L'hospital va procedir de la desamortització dels convents dels caputxins els 1855 transformat en hospital de carrer. El 1844 l'hort esdevingué cementiri. Les coleres de 1854 i 1885 la gripal de 1918 i les tuberculosis i el tifus el 1930. Fins a l'any 1935 no es funda la policlínica del Vallès.
1854.- es posa en funciónament la fàbrica vella amb 455 treballadors. Hi havia polidores, rodeters, bitlleteres, ordidores y d'altres treballadors.
1855.- la casa fabrica val 4500 rals. Els molins costen 1200.
1856.-neix Jaume Fontcoberta
1857.- Brunet y Serrat Cia manufacturant amb el moli i la força de l'aigua, passant definitivament a us industrial.
1859.-la baronessa de Rocafort ven la fàbrica i comença la transformació de tot l'entorn.també ven la polvorera que tenia la porta d'entrada per la finestra, encara avui.
1861-1865. no hi ha dades de qui ocupa la fàbrica.
1866.- El calendari català incorpora la primera poesia de maria de Bell.lloch, Lloances.
1866.- Ramon Fontcoberta l'adquireix la part senyorial de Latorre del Prat. Compre el tros Jaume Garriga.
1867.- Guia del viajero en Caldes i Sant Miquel, esmenta la fabrica i l'aigües de les Barbotes per una població a Bigues de 1000 persones.
1868.- Ca la Vicent eta era un tros de barri a la torre del Prat. Torna a les libres de contribució fins al 1868 amb 196 fusos i 4 telers de cànem.
1868.-Prim envia a la reina Isabel cap a l'exili el 1868, cop d'estat passat com a revolució. Algunes juntes de la comarca és constitueixen. el mateix dia.Serrano passava per ser el regent del regne i Prim ministre la guerra i president del consell. A la comarca, Marcel·li Jubany constituïa la junta revolucionària comarcal, a la porxada. Plaça de la sobirania s'hi plantava l'arbre de la llibertat.
1869.- lloguer fins a 1875
1870.- El propietari de la Madella, mata el darrer exemplar de lloba dels cingles. Se'n conserva una pota a la porta de la casa.
1871 i 1875.- publica 19 texts. El 1881 ho recull tot a Narracions i Llegendes. El 1878 segueix l'èxit de Biguetans i botiflers. Premiada per Tradicions i costums del Vallès, també per al centre Excursionista de Catalunya el 1880, quan no podia ser socia per la seva condicio femenina ni anar d'excursions. El seu gran amic i critic Joan Sarda estava de secretari del jurat. Va ser doncs una de les primeres dones escriptores en treure el cap al mon literari..
1871.- es funda la societat Josep Umbert i cia.
1872.- apareix a Bigues Joan cirera de Vic i Lluçanès. La tercera carlinada esclatava el 1872 fins al 76. Cardedeu i Caldes foren escenaris de grans traïcions i batalles
1874.-Pavia segrestava la primera república espanyola, Martinez Campos la liquidava i Alfons restaurava la monarquia el 31 de desembre. Canovas del Castillo configurava un nou sistema polític.
1875.-L'ultim assalt a Granollers per 3000 homes fou el gener de 1875 de Tristany i miret s'emportaren a l'alcalde Masponç i d'altres prohoms. Al Lluçanès on exigiren 35000 duros que cobrarien un mes després. A l'octubre es nomena a una junta de comandament per planificar la defensa com havia previst l'alcalde alliberat. Derrotats els republicans i carlins neix la restauració el 1875 fins a 1931. Estabilitat i desenvolupament econòmic. Els pobles tripliquen la població i Granollers manté la capitalitat.
1876.- El tren voreja el congrés per al congost del Congost.-Francesc Maspons recull la llegenda a Tradicions del Vallès que acaba en l'òpera de Casia Casademont, la dona d'aigua estrenada el 1911.
1877.- hi ha una llibreta de memòria de la fabrica. Primers telers mecànics i la filatura.
1878.-Els bombers daten de 1878 i fins al 1934 funcionaren amb tres bombes manuals fins al 34 auto bomba i escala de 3000 litres. Cesar august torres escriu... Penetrarem per l'ensotat pas del congost, lo figaro, l'abella i tots els pobles que creuarem semblaven inhabitats
1880.- fil·loxera. Ramon Arabia digué del pont de l'abella, l'entrada per la part de la riera. Amb el pont, l'aigua, les cases i els arbres es típica.
1881.- can miquel
1882.- Ca n l'esmolet encara estava habitada. Maria de Bell lloch descriu Vall-de-ros entre el turo de l'ullar i el de les onze hores..-
1809 que es traslladaren a Vic, però seguien amb les incursions. La gent vigilava els campanars i es refugiaven als boscos o a cases de pagès. L'enfrontament més fort va ser entre llinars i cardedeu el 16 de setembre de 1808. Comandats per Saint cyr entra el setè cos per alliberar Barcelona. 12000 es quedaren amb Vives i 5000 foren enviats, els miquelets de milans i Reding per la costa i Granollers a buscar al francès. Al pla de can Moretó d'al flou perderen un miler de baixes i el 17 arribaren a Barcelona.
1809.- va ser el pitjor per la demografia triplicant les víctimes
1811.- és volgué substituir la junta superior i establir un nou govern format per Vic,Girona i Manresa per reunir-se a san Feliu de codines. No es va arribar a cel·lebrar i va posar en evidencia la debilitat de la nostra comarca. Ferran VII emprengué al seu retorn una salvatge repressió. Evacuats els francesos es dóna la administració absolutista als anteriors càrrecs dels més poderosos dirigents com s'observa en les concessions de l'aiguardent, l'hostal, el pa i la carn.
1812.- estralls entre sant Feliu, caldes i santa eulàlia, el Serrat i puiggraicos. Hom procurava marxar abans de què arribessin. Els marques refugiats a can Masponç, al arribar els gavatxos van matar un germà i l'esteve, saquejaren i calaren foc. Acabaren l'any amb molts treballs com diu un llibre de notes trobat.
1820.- L'aixecament de Riego el gener feia trontollar la monarquia i el monarca tornava a jurar la constitució derogada per ell mateix, Els cent fills de sant Lluís li retornaren el tron.
1823.- Establert el regim absolutista el 7 d'abril, el 16 de juny les tropes de Baró d'eroles tornaven a prendre Granollers i la comarca. Escamots realistes, futurs nuclis del carlisme tornaren a la lluita armada reprimint l'absolutisme fortament la comarca i Acaba el trieni liberal.
1833.- S'inicien les guerres carlines. La primera de 1833 a 1839 hi havia presencia dels dos exèrcits a la comarca amb l'entrada a caldes el 1837.
1846.- La segona 1846 a 1849, els matiners patiren el Montseny. La tercera 1872 1875 pati més el Tenes. Acaba amb el rescat pagant pels ostatges l'alcalde Masponç i 33 mes. El Tenes quedava la mare dels moviments obrers però arrelava el catalanisme regionalista que la lliga estenia a les associacions de propietaris.
1815.- Bertí este unit al municipi de sant Quirze Safaja.
1817.- Els barons de Rocafort venen el seu patrimoni.
1822.- Els Guri venen part de la propietat agrícola. Pere Pau guasch lloga el moli, pràcticament fins a 1948. El moli tenia 5,44 m x 4,47 d'ample.
1830.- Recuperant el 1830 a diferència d'altres contrades i obtenint el 1857 el cens mes precís.
1833.-La mort de Ferran endega la primera guerra carlina el 29 de setembre de 1833 i dóna una forta empenta a la comarca. I tornava la por a les partides.
1833.- nous documents de bataners fins a 1848 dels germans Guri Font que vivien al Molinet.
1835 els municipis s'independitzen.
1835 es dissolt la baronia
1835, la baronia tenia un alcalde, un tinent d'alcalde 6 regidors i un sindico. Bigues acollia sant mateu, santa Eulàlia, Palaudàries, l'ametlla i lliça. Al 1843 havien assolien la independència.
1835.- L'11 de novembre el diari de Barcelona parlava dels veïns refugiats als pobles més propers.
1836.- va ser el pitjor amb cremes, robatoris, afusellaments. 2000 homes, cent a cavall, travessaren l'ametlla a les ordres de torres i ros d'eroles cap Samalús. El 21 de juliol 600 feren presencia a la garriga amb una tràgica lluita aferrissada. I així sovintejant escomeses fins juny de 1837.
1837.- . El 31 d'agost entre el cristià Espartero i el carlí maroto firmaven el conveni de Bergara. Acabava al País basc però seguia al Maestrat fins 1840. Els trabucaires reafirmaven la perillositat del camí del congost. Després del casament d'Isabel II comença la segona guerra carlina.
1840.- primer teler, la Font de l'escot que rebia i aprofitava l'aigua d'una petita mina per moure la roda que accionava tota la maquinaria. Va arribar a tenir 500 obrers. La davallada del procés de filatura es per la manca d'aigua, de carbó, les guerres carlines i la burgesia agrícola ben aposentada. La llana es va desplaçar cap al Vallès occidental i també el coto va acabar desapareixent
1841.- va néixer Maria de Bell-lloch, pseudònim de Maria pilar Maspons que va tenir una intensa activitat l'iteraria en l'etapa del romanticisme. La petita d'una família pagesa de 4 germans, des d'entrat el 1600, amb homes de toga.
1845 el primer teler a Granollers amb màquina de vapor de 10 cv.
1845.- Pascual Madoz fins 1850 parla un batan impulsada por la riera....un tinte y un moli farinera impulsada por las Barbotas..
1848.- només la meitat dels nadons arribaven als tres anys. Caldes fou assetjada per 4000 carlins però resistir per no aixecar-se contra el govern. A Cardedeu on varen afusellar 20 presoners. La diada del 28 de gener es celebra amb gran brillantor. Simulacre d'atac, ofici solemne, processó cívica i balls populars. Si podia era presidida per un diputat a les corts. Catalunya coneguda com el conflicte dels matiners que duraria fins a 1849
1849.- Artur Osona defineix el pla de la Garga com una gran planura sobre cingleres, bones terres de conreu que tenen 15 minuts d'amplada i 35 de llargada, poblats per varies cases.
1850.- el molí de la torre s'adapta pe aprofitar la forço hidràulica del Tenes. Va treballar fins al 1962. El 1851, Brunet va aportar 6000 duros. El 1857, 22000. Ja sortia al diccionari mercantil e industrial. El 1861 ho van donar de baixa al registre d'Hisenda
1850.- el Rajadell es la masia mes jove del Verti. Pertany a Osona i el grau del castellar es el pas des del coll de la pedra dreta.
1855.- L'hospital va procedir de la desamortització dels convents dels caputxins els 1855 transformat en hospital de carrer. El 1844 l'hort esdevingué cementiri. Les coleres de 1854 i 1885 la gripal de 1918 i les tuberculosis i el tifus el 1930. Fins a l'any 1935 no es funda la policlínica del Vallès.
1854.- es posa en funciónament la fàbrica vella amb 455 treballadors. Hi havia polidores, rodeters, bitlleteres, ordidores y d'altres treballadors.
1855.- la casa fabrica val 4500 rals. Els molins costen 1200.
1856.-neix Jaume Fontcoberta
1857.- Brunet y Serrat Cia manufacturant amb el moli i la força de l'aigua, passant definitivament a us industrial.
1859.-la baronessa de Rocafort ven la fàbrica i comença la transformació de tot l'entorn.també ven la polvorera que tenia la porta d'entrada per la finestra, encara avui.
1861-1865. no hi ha dades de qui ocupa la fàbrica.
1866.- El calendari català incorpora la primera poesia de maria de Bell.lloch, Lloances.
1866.- Ramon Fontcoberta l'adquireix la part senyorial de Latorre del Prat. Compre el tros Jaume Garriga.
1867.- Guia del viajero en Caldes i Sant Miquel, esmenta la fabrica i l'aigües de les Barbotes per una població a Bigues de 1000 persones.
1868.- Ca la Vicent eta era un tros de barri a la torre del Prat. Torna a les libres de contribució fins al 1868 amb 196 fusos i 4 telers de cànem.
1868.-Prim envia a la reina Isabel cap a l'exili el 1868, cop d'estat passat com a revolució. Algunes juntes de la comarca és constitueixen. el mateix dia.Serrano passava per ser el regent del regne i Prim ministre la guerra i president del consell. A la comarca, Marcel·li Jubany constituïa la junta revolucionària comarcal, a la porxada. Plaça de la sobirania s'hi plantava l'arbre de la llibertat.
1869.- lloguer fins a 1875
1870.- El propietari de la Madella, mata el darrer exemplar de lloba dels cingles. Se'n conserva una pota a la porta de la casa.
1871 i 1875.- publica 19 texts. El 1881 ho recull tot a Narracions i Llegendes. El 1878 segueix l'èxit de Biguetans i botiflers. Premiada per Tradicions i costums del Vallès, també per al centre Excursionista de Catalunya el 1880, quan no podia ser socia per la seva condicio femenina ni anar d'excursions. El seu gran amic i critic Joan Sarda estava de secretari del jurat. Va ser doncs una de les primeres dones escriptores en treure el cap al mon literari..
1871.- es funda la societat Josep Umbert i cia.
1872.- apareix a Bigues Joan cirera de Vic i Lluçanès. La tercera carlinada esclatava el 1872 fins al 76. Cardedeu i Caldes foren escenaris de grans traïcions i batalles
1874.-Pavia segrestava la primera república espanyola, Martinez Campos la liquidava i Alfons restaurava la monarquia el 31 de desembre. Canovas del Castillo configurava un nou sistema polític.
1875.-L'ultim assalt a Granollers per 3000 homes fou el gener de 1875 de Tristany i miret s'emportaren a l'alcalde Masponç i d'altres prohoms. Al Lluçanès on exigiren 35000 duros que cobrarien un mes després. A l'octubre es nomena a una junta de comandament per planificar la defensa com havia previst l'alcalde alliberat. Derrotats els republicans i carlins neix la restauració el 1875 fins a 1931. Estabilitat i desenvolupament econòmic. Els pobles tripliquen la població i Granollers manté la capitalitat.
1876.- El tren voreja el congrés per al congost del Congost.-Francesc Maspons recull la llegenda a Tradicions del Vallès que acaba en l'òpera de Casia Casademont, la dona d'aigua estrenada el 1911.
1877.- hi ha una llibreta de memòria de la fabrica. Primers telers mecànics i la filatura.
1878.-Els bombers daten de 1878 i fins al 1934 funcionaren amb tres bombes manuals fins al 34 auto bomba i escala de 3000 litres. Cesar august torres escriu... Penetrarem per l'ensotat pas del congost, lo figaro, l'abella i tots els pobles que creuarem semblaven inhabitats
1880.- fil·loxera. Ramon Arabia digué del pont de l'abella, l'entrada per la part de la riera. Amb el pont, l'aigua, les cases i els arbres es típica.
1881.- can miquel
1882.- Ca n l'esmolet encara estava habitada. Maria de Bell lloch descriu Vall-de-ros entre el turo de l'ullar i el de les onze hores..-
1883 el castell de Montbui es dóna per enrunat. Can silet o can sidro de la torre va ser la pallissa construïda i comprada per isidre viaplana
1885.- can petitó.
1886.- es dissolt la societat Umbert i cia
1887.- El 2 d'abril de 1887 es funda la unió liberal enfront del conservadorisme i el caciquisme, amb 600 membres que van arribar a 3000 amb gran dinàmica cultural i associativa. Fins a tenir una 80a de periòdics locals i comarcals. Guanyaren les eleccions de 1881,1886,1893 i 1898 en un clar bipartidisme. Els candidats guanyaren fins a 8 vegades i es presentaven indistintament per un partit o altre. Maria maspons fou el primer diputat provincial i fou elegit el 1876 i 1879. La monarquia borbònica va propiciar els atemptats individuals a càrrec del anarquisme clandestí a la fi del segle XIX. Acció directa, propaganda pel fet.
1888.-una tragèdia al riu fa que l'ajuntament posi una passadera o palanca. Una nena d'11 anys es va ofegar, la Merce Iglesias.
1889.-hi viuen a can pau pou Josep riera i rita fotcuberta.
1890.- hi ha un deute a la vidua Umbert per 86 peces teixides a Bigues.
1892.- Maria de Bell Lloch deia que l'avenco recollia i portava l'aigua d'aiguafreda en un indret del mateix nom. La seva sortida a la casa la Noguera es va constatar el 1845, 1898 i 2012.
1894.- a la casa nova se la deia casa de la fabrica, la porteria o Casa nova. Fins aquesta data van dormir-hi els primers estadants (valls.argemi) abans de fer-se amb la direcció de la fabrica i tornar sant Fe. Es compra la Polvorera i terrenys adjacents per enric Umbert fabricant de sant Feliu. Josep Marçal per un pacte hi viu fins a 1970
1896.- Vagues i piquets durant la setmana trágica que van tancar la fabrica o lessancions de sanitat fins 1901.
1897.- al 1902 josep Torroella es l'alcalde propietari de can Torroella. Va impulsar el segle, la farmàcia i el correu.
1899.-Vaga general el 1899 i el 1907 tanca la fabrica Teodor Planxart. Van seguir l'exemple de tancament Manlleu l'Umbert de sant Feliu. Una protesta contra Rif va provocar 100 morts,200 ferits i 70 edificis religiosos incendiats. Controlada la revolta fou reprimida durament per vàndals i sacrílegs. El mateix es repetiria a la guerra civil Cànoves va eliminar el federalisme república i el carlisme. Tot confluiria en el catalanisme polític. Enric prat de la riba, nascut a Castellterçol el 1870 li va donar ideologia amb la nacionalitat catalana de 1906. el1892 a l'assemblea de Manresa el Vallès fou el 3r més representat. el 1898 es fundaren agrupacions catalanistes com a la garriga i sant feliu.
1897.- Norbert Font explora el cau de la guilla.
1898.- fins el 1928 l'atenció sanitària va ser coberta per Tomas Borrell i despres el dr. Bonet.
1899- ancurt surt de les corts de la Torre..
1900.-L'enllumenat public data el 1900 amb llums de gas. A can Pau pou hi viu ara Josep riera y Rita Bayona.I es fa la foto de tots els treballadors de la fabrica des del marge de la riera. Dos anys després ja en son morts alguns. La fabrica es diu del rieral per diferenciar-la de la seca del pla. Finalment la vella per no ser la nova de 1942 al pla de la ferreria
1901.- Els sots feréstecs hi han deixat aquest nom per sempre a la part baixa els Cingles.-
1902.- I genis valls i Pujol alcalde de Bigues del 1902 al 1904. Escoles, queviures i festes majors l'ocuparen així com demanar recompensi per als piròmans dels incendis. La plantilla del 'ajuntament era un alguatzil, un secretari, un auxiliar I el carter. Comença l'epoca cirera Humbert al pla de la creu. Es baixa Joan cirera de la fabrica per defunció. Fins a 1913 es vidua. I germa de juan cirera.-
1904.- Alcalde el 1904, marti viaplana va haver de conjugar el telefono i l'electricitat, acceptant posar Pals a la carretera i la centraleta a l'ajuntament. L'edifici va passar de can flix al rieral i finalment a can Prat corona. El josepet de la casa nova, Mas Gol, amb 8 anys comença a treballar. Remenava amb les paletes les troques i cobrava 40 cèntims setmanals. Al 12 anys menava dos telers i li donaven 3 pesetes per cada tros, si no s'espatllaven.
1904- el centre excursionista organitza la popular travessa Matagalls Montserrat. La fan en menys de 24 hores.
1906 a 1909 Miquel Viaplana propietari de can bOneto. Construí l'eclèctic edifici de l'ajuntament antic. Propicia la uní del camí entre llinars i sant Llorenç i s'aprovaren els forns de calç de can Margarit que perduren fins avui en la seva activitat. Deia Narcís Oller que les romàntiques runes del Castell de Centelles, encinglades a l'extrem de la serra qu empara el poble, com d'alt d'una quilla d'una proa trabucada i departida, per una gran esberla, del cos del vaixell.
1907.- la masia el Soler del coll.
1909.-Josep Bach i Margarit es alcalde 5 mesos de 1909 a 1910-
1909.-. Una postal explica un enfrontament a sant miquel dins de la vaga general. Es disparen unes 40 bales amb molts ferits per la policia i guàrdia civil. No hi un daltabaix perque el poble no e'armes.
1910 a 1912, alcalde Joan coll vila propietari de can barri.
1910 es funda a partir del moviment anarco sindicalista la CNT fins al 1919 amb un perioda algid. Es construeix can cirera. Es tanquen les dues fabriques diuen que per motius sanitaris. Uns 90 treballadors sense feina. Uns 600 en total.
1912.-Josep camp i noguera és alcalde de 1912 a 1920 amb un intermedi de 2 anys. Es quí va posar les campanes que ara es reclamen que tornin a sonar. Baixa de la matricula industrial de Bigues.
1913.- L'electricitat va arribar el 1913 amb Estebanell i Pahissa i la primera guerra mundial va ajudar molt. El 1848 es construeix la carretera Barcelona- Vic i el tren arriba el 1854. Aixo va donar un component tèxtil a la industria, suportat sobretot per dones. I es van mantenir produccions alternatives com els sabons o els aiguardents. El 1915 hi habien 53 empreses tèxtils i per primera vegada en trobem una a Montmany, Montmeló i Bigues. Només el tèxtil passa el tall del 1960 representant el 80 de la població industrial.
1885.- can petitó.
1886.- es dissolt la societat Umbert i cia
1887.- El 2 d'abril de 1887 es funda la unió liberal enfront del conservadorisme i el caciquisme, amb 600 membres que van arribar a 3000 amb gran dinàmica cultural i associativa. Fins a tenir una 80a de periòdics locals i comarcals. Guanyaren les eleccions de 1881,1886,1893 i 1898 en un clar bipartidisme. Els candidats guanyaren fins a 8 vegades i es presentaven indistintament per un partit o altre. Maria maspons fou el primer diputat provincial i fou elegit el 1876 i 1879. La monarquia borbònica va propiciar els atemptats individuals a càrrec del anarquisme clandestí a la fi del segle XIX. Acció directa, propaganda pel fet.
1888.-una tragèdia al riu fa que l'ajuntament posi una passadera o palanca. Una nena d'11 anys es va ofegar, la Merce Iglesias.
1889.-hi viuen a can pau pou Josep riera i rita fotcuberta.
1890.- hi ha un deute a la vidua Umbert per 86 peces teixides a Bigues.
1892.- Maria de Bell Lloch deia que l'avenco recollia i portava l'aigua d'aiguafreda en un indret del mateix nom. La seva sortida a la casa la Noguera es va constatar el 1845, 1898 i 2012.
1894.- a la casa nova se la deia casa de la fabrica, la porteria o Casa nova. Fins aquesta data van dormir-hi els primers estadants (valls.argemi) abans de fer-se amb la direcció de la fabrica i tornar sant Fe. Es compra la Polvorera i terrenys adjacents per enric Umbert fabricant de sant Feliu. Josep Marçal per un pacte hi viu fins a 1970
1896.- Vagues i piquets durant la setmana trágica que van tancar la fabrica o lessancions de sanitat fins 1901.
1897.- al 1902 josep Torroella es l'alcalde propietari de can Torroella. Va impulsar el segle, la farmàcia i el correu.
1899.-Vaga general el 1899 i el 1907 tanca la fabrica Teodor Planxart. Van seguir l'exemple de tancament Manlleu l'Umbert de sant Feliu. Una protesta contra Rif va provocar 100 morts,200 ferits i 70 edificis religiosos incendiats. Controlada la revolta fou reprimida durament per vàndals i sacrílegs. El mateix es repetiria a la guerra civil Cànoves va eliminar el federalisme república i el carlisme. Tot confluiria en el catalanisme polític. Enric prat de la riba, nascut a Castellterçol el 1870 li va donar ideologia amb la nacionalitat catalana de 1906. el1892 a l'assemblea de Manresa el Vallès fou el 3r més representat. el 1898 es fundaren agrupacions catalanistes com a la garriga i sant feliu.
1897.- Norbert Font explora el cau de la guilla.
1898.- fins el 1928 l'atenció sanitària va ser coberta per Tomas Borrell i despres el dr. Bonet.
1899- ancurt surt de les corts de la Torre..
1900.-L'enllumenat public data el 1900 amb llums de gas. A can Pau pou hi viu ara Josep riera y Rita Bayona.I es fa la foto de tots els treballadors de la fabrica des del marge de la riera. Dos anys després ja en son morts alguns. La fabrica es diu del rieral per diferenciar-la de la seca del pla. Finalment la vella per no ser la nova de 1942 al pla de la ferreria
1901.- Els sots feréstecs hi han deixat aquest nom per sempre a la part baixa els Cingles.-
1902.- I genis valls i Pujol alcalde de Bigues del 1902 al 1904. Escoles, queviures i festes majors l'ocuparen així com demanar recompensi per als piròmans dels incendis. La plantilla del 'ajuntament era un alguatzil, un secretari, un auxiliar I el carter. Comença l'epoca cirera Humbert al pla de la creu. Es baixa Joan cirera de la fabrica per defunció. Fins a 1913 es vidua. I germa de juan cirera.-
1904.- Alcalde el 1904, marti viaplana va haver de conjugar el telefono i l'electricitat, acceptant posar Pals a la carretera i la centraleta a l'ajuntament. L'edifici va passar de can flix al rieral i finalment a can Prat corona. El josepet de la casa nova, Mas Gol, amb 8 anys comença a treballar. Remenava amb les paletes les troques i cobrava 40 cèntims setmanals. Al 12 anys menava dos telers i li donaven 3 pesetes per cada tros, si no s'espatllaven.
1904- el centre excursionista organitza la popular travessa Matagalls Montserrat. La fan en menys de 24 hores.
1906 a 1909 Miquel Viaplana propietari de can bOneto. Construí l'eclèctic edifici de l'ajuntament antic. Propicia la uní del camí entre llinars i sant Llorenç i s'aprovaren els forns de calç de can Margarit que perduren fins avui en la seva activitat. Deia Narcís Oller que les romàntiques runes del Castell de Centelles, encinglades a l'extrem de la serra qu empara el poble, com d'alt d'una quilla d'una proa trabucada i departida, per una gran esberla, del cos del vaixell.
1907.- la masia el Soler del coll.
1909.-Josep Bach i Margarit es alcalde 5 mesos de 1909 a 1910-
1909.-. Una postal explica un enfrontament a sant miquel dins de la vaga general. Es disparen unes 40 bales amb molts ferits per la policia i guàrdia civil. No hi un daltabaix perque el poble no e'armes.
1910 a 1912, alcalde Joan coll vila propietari de can barri.
1910 es funda a partir del moviment anarco sindicalista la CNT fins al 1919 amb un perioda algid. Es construeix can cirera. Es tanquen les dues fabriques diuen que per motius sanitaris. Uns 90 treballadors sense feina. Uns 600 en total.
1912.-Josep camp i noguera és alcalde de 1912 a 1920 amb un intermedi de 2 anys. Es quí va posar les campanes que ara es reclamen que tornin a sonar. Baixa de la matricula industrial de Bigues.
1913.- L'electricitat va arribar el 1913 amb Estebanell i Pahissa i la primera guerra mundial va ajudar molt. El 1848 es construeix la carretera Barcelona- Vic i el tren arriba el 1854. Aixo va donar un component tèxtil a la industria, suportat sobretot per dones. I es van mantenir produccions alternatives com els sabons o els aiguardents. El 1915 hi habien 53 empreses tèxtils i per primera vegada en trobem una a Montmany, Montmeló i Bigues. Només el tèxtil passa el tall del 1960 representant el 80 de la població industrial.
1913.-Les primers colonies per nens van ser el 1913 amb
l’escola dela unió liberal dirigía per Antoni espi fins el 1909. Altade la rao
sociañ cirera i umbert.
1914.-Aquest any
1914 fins el 1916 fou alcalde francesc codina i plans. Bigues
entredàltre poble van fer fronta la lliga regionalista desprecian amenaces i sent
victimas del caciquisme
1914.-
es construeix lapresa al Serra perecolliraigua per lacentral de sant miquel.
1915.-Fins
el 1915 no va tenir centraleta propia com la Garriga per exemple, amb un
telefon per cada 4 habitants.
1916.-
can aubercoch al costat de can cirera. Vivia francisca roure. Anomenada can
Barber
1917.
contra el que semblaria havent hi la guerra mundial, baixava la produccio a
bigues com descriu la llibreta de Francesc Valls.
1918.-una
guia de turisme select guide de Catalunya parla, Josep ma. Folch i torres de
larao social de cirera umbert.
1919
mossen gabriel olle posa en marxa un opcio popular per comprar el rellotge de la
esglesia i dues campanes.construit a Sabadell
va durar fins l’any 1981
1920.-
L’augment real no es produi fins el 1920 per la manca d’industrialitzacio.
A can pau pouh hi viu Francisco garriga.
1920.- Miquel
garriga vila de 1920 a1923. Defensa el dret al catala i posa la
central
de tlefons acan sapera i proposava noves vies
de
comunicacio amb llinars. De 1923 a
1930, Josep gol i Canals, sota a la dictadira del general primo
de rivera.
1921.- habitada per Joan vinyoles i maria pou.es construeix
can pinyol la ultimacasa de les tres. L’hotel Congost de Manuel Raspall al
Figaro conviu amb Can Ferrer vell amb una clau datada de 1673.
1923.- de lloguer,el 1924 la va ocupar pere vilaregut.
1924, ca l’esmolet no constava com enrrunada.-
1925.- es construeix la part posterior el Clascar, amb la
capaella del sant crist,circular,evoltada de l’altzinar i de caire gotic i
arab.
1926.-Alfons XIII inugura la bibioteca le 1926 i el museu el
1932. Mal equipats amb estudis, esportivament eren dels millors i el1991 un nou
pavello olimpic i despres el circuit de montmelo.
1928.- estancala fabrica per un requeriment del jefe de
estadisitca…quedando cerrada la Sociedad española de Tejidos….
1929.-L’any 29 una sola casa
gira als bancs 128 milions.es posen els pilars que permeten el pont i el
pas de vehicles.
1929.- j Puig fa la instal.lacio de gas pobre amb carbo e
pedra i que al consumirse produia gas. Tanca un any la fabrica.
1930 el
mercat de granollers ja movia una quarentena de automnibus que carretajaven mercaderies i passatgers cada dijous. El
Segales tenia una forta incidencia en el transport de passatgers des de
1922. Extenia la seva influencia des de
Sant Quirze a Llavaneres.El 1985 hi havien 476 parades fixes i 176 ambulants
Ocupaven 3000 m2 i l’ajuntament recaptava aprop de 20 milions. En competencia amb les diligencies, arriba el
tren el 14 de juliol de 1954. El bitllet d’anada i tornada costava 6 pesetes,
una hora, i la diligencia trigava 7 hores i valia 3 pesetes i 11 rals.
1930 es
cerealistic, amb ordi, blat,civada i moresc. S’instala a la fabrica , miquel
codina.
1930.-Mateu Font i
uya alcalde de 1930 a 1931 propietari de can
badell.
1930.-
amb documents trobats a les obres de l’hotel el moli de la torre es documenta l’arribada de j. Puig .Queden
registrats 47 jornalers a la Caixa”, que iniciaren la produccio textil.Tot i
que iniciada l’activitat fabril es segiren les reformes fins 1931. Els hi
pagaven 5 dies d’habitacio i 4 viatges a Masnou. El noviembre n’hi havim 53, 41
de bigues i riells, 11 del masnou i de l’ametlla
1931
queia la monarquia, instauraven la segona república española es proclama
l’estat catala i la república catalana de macia i compnays el govern Berenguer
suspenia els alcaldes a les eleccions de 1931 a bigues, ERC treia 125 vots, 58
la LLiga i cap la coalicio republicana.
1931.-Antoni arisa
i domenech fou l’alcade de 1931 a 1933. Adreça el cami de la polvoreria cap a
la
fabrica
vella o cami de la torre. El sucscei una
gestora.
1931.-ESTAVEN
ENFRONTATS Cal ‘arcis i ca l’atzet des del 1931. Esquerres i dretes. El rieral
i el turo. A Riells era Cal Sabater dretes i
esquerres. Els joves tampoc
s’entenien gaire pero per motius no ideologics, cop de roc. El congres de sants
afirma el sindicat unic enfront del sindicat Lliure. Foren anys de pistolerisme
fins 1923 800 atemptats, amb 224 asesinats dels que 170 foren obrers. Primo de
rivera les va suprimir.
1931.- mot
magi gannau a can cirera. La casa
queda buida I s’instal.la carme margins.hi vivien 14 persones. Francisco Matas
cosntrueix cases per treballadorsdeixant 6 ,etres per el carrer
1931.- La segona república aprova de
1931 a 1939 l'estatut d'autonomia el 1932. El 6 d'octubre de el 1934 se suspengueren
les sessions de tots els ajuntaments. El 1936
dominava la CNT. El 1937 eren 3 CNT,3 ERC, 2 UGT, 1 POUM i 2 Unió de rabassaires, el 1938 s'impedia la participació de la CNT i s'aïllava als anarquistes. El 1939 la repressió fou duríssima.
A lliça s'executa una persona.Els alcaldes van evitar moltes matances entre els veïns com el de lliça amb la FAI. Fins a l'any 50 la política queda molt limitada.
1932.- se li dona el nom de bari Montserrat. Can llobet era
lacasa del director.comença a escriure el llibre de personal i el 1937 Lluis
Bosch
1933.-Joan
flaque
riera alcalde de 1933 1934. Regidor
d’erc el 36 fins l’entrada de les tropes franquistes.
Al febrero instal.laren el telefon nº4 de bigues.
1934.-L’entrada
el 33 de lerroux precipita els fets d’octubre de 1934. Can Mujal desde 1934.
1934.-Miquel alemany
i roure fou l’alcade del 1934 fins el
1936. ELs valls argemi van viure a la
Fabrica fins 1924 Iel 34ª can roger.can pinyol es una botiga lligada totalment
a la fabrica.
1935 a
riells es comfigura l’agrupacio el manelic. Es convaliden 14 festivitats
anuals destacan sant pere i sant sebastia i la festa major a l’agost. Era la
setmana de vacances entre el32 al 51 menys els anys 37 I 38,amb el control obrer e la UGT. Exiliat
Joan Puig, la direccio va quedar en mans de jesus pulles quees recolzaba en miquel
llobet- Peroel nadal del 36 despresd’haberlo utolitzat per la produccio de
uniformes amb els tlers Mills, li afusellaren el fill a la carretera de premia
amb 23 anys perque no trovaben al pare, Miquel.
Nascut el 1935, Faig Vinyes, Mn. Dídac,
Ordenat el 1960 fou mossen de Bigues i Riells entre 1979 i 1986. E n el pórtic del llibre La Ginma deis poetes he gosat sostenir que la gran vena lírica d'inspiració gironiíia que va comengaj- amb el simbolisme, va créixer amb el modernisme i es va consolidar amb el noucendsme, no s'ha pas exiingit, sino que es manré, potser mes soterrada, pero viva, en els corrents poetics deis nostres dies. Han passat els anys, els escenaris urbans s'han modificat, ha evoluciona! el llenguatge i la sensibilitat deis poetes és una altra, pero la sedúcelo de la ciutat perdura. D'aixó en donen fe, al'antoligia, les obres d'autors de la generado deis quaranta, com Narcís Comadira i Salvador Oliva, i deis cinquanta, com Albert Rossich. Enllestit el Ilibre, m'arriba la noticia d'un altre dolí poétic directament entroncat amb la ciutat de Girona, En la darrera edició deis premis anuals de la revista barcelonina El Ciervo, el de poesía catalana ha estat atorgat a Didac Faig i Vinyes, natural d'Anglés i rector de la parroquia de Sant Pere de Bigues, petit municipi del Valles Oriental duran 17 anys. El seu recull El mur i l'alba va ser presentat a concurs amb un lema prou explícit: Parva Gerunda. Heus aqui, en els tres poemes que es reprodueixen, els escenaris gironins de sempreil.Iuminats amb una nova ilum. Alguns, com la catedral, j a cantats i evocats per molts altres autors. D'aJtres, inédits fms ara a la contemplado poética. Gracies a Dídac Faig, que és d'avui pero que connecta amb la línia dels clássics, la guia lírica de Girona podrá ampliar amb nous punts de referencia l'inesgotable itinerari urbá.
Nomenat rector de santa Pau, la Cot i el Sallent el 2006 i de Batet el 2008. Tambe va compondré 8 nadales. En l’actualotat jubilat es retirat a la casa Mare Claret de Vic.
Ordenat el 1960 fou mossen de Bigues i Riells entre 1979 i 1986. E n el pórtic del llibre La Ginma deis poetes he gosat sostenir que la gran vena lírica d'inspiració gironiíia que va comengaj- amb el simbolisme, va créixer amb el modernisme i es va consolidar amb el noucendsme, no s'ha pas exiingit, sino que es manré, potser mes soterrada, pero viva, en els corrents poetics deis nostres dies. Han passat els anys, els escenaris urbans s'han modificat, ha evoluciona! el llenguatge i la sensibilitat deis poetes és una altra, pero la sedúcelo de la ciutat perdura. D'aixó en donen fe, al'antoligia, les obres d'autors de la generado deis quaranta, com Narcís Comadira i Salvador Oliva, i deis cinquanta, com Albert Rossich. Enllestit el Ilibre, m'arriba la noticia d'un altre dolí poétic directament entroncat amb la ciutat de Girona, En la darrera edició deis premis anuals de la revista barcelonina El Ciervo, el de poesía catalana ha estat atorgat a Didac Faig i Vinyes, natural d'Anglés i rector de la parroquia de Sant Pere de Bigues, petit municipi del Valles Oriental duran 17 anys. El seu recull El mur i l'alba va ser presentat a concurs amb un lema prou explícit: Parva Gerunda. Heus aqui, en els tres poemes que es reprodueixen, els escenaris gironins de sempreil.Iuminats amb una nova ilum. Alguns, com la catedral, j a cantats i evocats per molts altres autors. D'aJtres, inédits fms ara a la contemplado poética. Gracies a Dídac Faig, que és d'avui pero que connecta amb la línia dels clássics, la guia lírica de Girona podrá ampliar amb nous punts de referencia l'inesgotable itinerari urbá.
Nomenat rector de santa Pau, la Cot i el Sallent el 2006 i de Batet el 2008. Tambe va compondré 8 nadales. En l’actualotat jubilat es retirat a la casa Mare Claret de Vic.
1936 fugiren
les vespes van fer fiugir als que volien
treure les campanes. Situada al limit de l¡ametlla, sant bertomeu s’esmenta a la
consgracio de 932 i com esglesia el 1156
1936.- Llorenç
Matas es l’alcade que
va ternir que ballar amb tota la guerra del 1936 al
1939. No va poder evitar l’assessinat del mossen i la
destrucio del ‘esglesia per part d’uns granollerins
incontrolats. Superant les grans penuries,
creant una moneda propia es va retirar a Can
pruna a viure discetament.
1936.-Josep
Prat Mas alcalde del 36 al 38, ho va ser de Riells del Fai i va obtindre la
segregacio i establert a la rectoría quedanse els bens de la esglesia. Van
emetre uns vals com a moneda de
l’ajuntament, Uns bretols exaltats van saquejar el recinte eclesiastic. Tenin problemes per abastirse i estaven vinculats a
la CNT. Va ser ferit de mort en un viatje d’avituallament a Mollet a causa
d’’un bombardeig el 8 de gener de 1938.
Els fets d’octubre va tenir poc resso a alguns pobles vallesans.Alguna cosa a
l’ajuntmaent de la garriga i a
granollers amb els guardias civils de moia fins que l’endema van entrar els
militars al sindicat. alguns empresonats el 36 els restituiren en els seus carrecs.
l’axeicament feixiste del 1936 va castigar durament la comarca. una represio
molt forta de escamots foranis va provocar 130 victmes. el 15 de setembre del
1936 600 persones formen un contingent cap el front d’arago per fer el 501e
batallo de 126 ena brigada de la 28 ena diivisio apuntanse a la fonda europa de
granollers. comptem que no en va tornar cap. Amb els refugiats les poblacions del
voltant tripliquen els seus habitants. de Mollet el 8 e gener de 1938 a sant
eceloni el 29 de gener del 39 foren bobardeijats. . 300 morts a les 9,05 del
mati, el 60 per cent dones. I nens de menys de 15anys el 25%. Isidre
arumi i batlles fou l’alcade de riels fins l’entrada del exercit franquista.
La imposicio franquista va fer que 22 vallesans morissin a mathausen. Les execucions
duraren fins la mateixa mort del dictador.amb enfrontaments a aigufreda el
1944. L’ultim guerriller el 5 de gener de1960 es mort a sant celoni. entre 1939
i 1943, un centenar de vallesans foren afussellats al camp de la bota, fins a
un total de 1700 catalans. la repressio afecta a 20 pobles, la garrriga 8 i santfeliu 7
majoritariament anarquistes i d’ERC.
1936.-
es destrueix la campana. Es descobreix la covadesant miquel del fai.Mutilen el
sagrat cor de le central electrica
1937.-
Ala creu del Peu, al febrero, el comité de l’epoca afusella a 5 persones fet
que fou noticiable a tota la contrada.
1938.-
Els pobles doblen els habitants per inversions en construccio pero mes el 1938
al acollir refugitats. El bombardeig de Granollers el 1938 tambe te la seva incidencia. Cap els 60, l’onada
immigratoria i les oportunitats incrementaren la poblacio en un 60% de 25 a 40
anys on s’atura
1938.- sant
pere de bigues es pasa a nomenarse Bigas del Valles i riells, segregat el
municipi. La poca produccio la portaven a Barcelona moltes vegades amb el
camión del noyo.
1939.- Joan garrgia
i vila de 1939 a 1940. Va presidir una junta gestora e les JONS durant 16
mesos.es van emetre informes
sobre veins i es depura al carter i es confisca ca
l’arcis. La depuracio dels ajuntaments
fou rapida, els desafectos en deien. Per reintegrarte tenies que tenir l’aval de
la FET i las JONS. el 20 de maig de1939, donaven 8 dies perfer desapareixer tots els retols en catala,.es commemorava amb
carater oficial espanyol, el dia dels caiguts,del SEU, de la raza, de la
hispanidad i del aixecament.
1939.-
del 30 al 1944 els llibres de caixa eren unacara en catala i una altre en
castella. Des de el 35 sempre havien estat en catala. Els soldats, armats i
brut,sense afeitar estvne darrera de ca l’arcis sentatsa terra a la carretera,
amunt i avall amb molta indumentaria. I equipacio, feien por. Tambe
esposavendavant de la
fabrica pero amb el soroll que feien mltes veaes expressament, mai van entrar.
Pagavne als treballadorsamb monedes de llauto de 25 centims, que bescaviaven
per una peseta quan podien.
1940.-Jaume
Vila propietari de flix, fou alcalde de 1940 a 1946. Cotxe de linea Ausio cap a
la Garriga,. Racionament i pocs productes de primera necessitat. Control del blat i detencio de estraperlistes
que transportaven patates. Es retorna Ca l’Arcis al seu propietari “habilitada
para prestar servicio a la españa nacional”. Camp de furbol al MOlinet. Ocupen
lafabrca i la botiga gent de fora, treballadors dela fabrica des de 1940.
1940.-
es fa el primer intent d’escalar la Trona. La priemra via amb constancia es la
de Cerda-Riera el 1960.en l’actualita n’hi hna 15 vies obertesamb
diferentesdificultats.
1942.-
queda colgat l’antic ggrau mercader i es construeix una pista fins 1944 per
540000.-mort marius torres que reposaen un monolit a san quirze. Poeta simboliste,
Joan sales li ulbica l’obra a mexic i lluis Llach li va musicar canço a
mahalta.
1943.-
Joap viaplana bachs entra com a regidor el 1943 al consistori presidit per
Jaume Vilai assolia la alcaldia el 1946 per la sordessa del alcalde. Porta la
electricitat al poble despres de gran pressio veina l el bisbe Modrego la va venir
a inaugurar. aquell any es contracta el primer arquitecte municipal i Josep
Ballarin instala el primer cinema estable al municipi, el cinema Royal que
portara baralles en els dos sectors del
poble. Amb un autocar participen el 1952 al congres eucaristic de Barcelona..
1945.-
Puig, Ferrer de sant feliu feia reparacions a Bigués.
1948.-
les gitanes feien prediccions a sota l’alzina de cal l’arcis. Els gats no
podien amb totes les rates que hi havien. J Puig, al masnou tenia unapartida
per mantener els gats. Segur que a bigues tambe.Puig va morir el 49.
1950.-
va ser rellevat per el Jou Ribas el seu fill que ho aprofitava tot. El metge va
serJoan Guasch fins el 1956 qu el entgede la SSSS va ser Josep Orfila que vivía
Sent Feliu, anava caminat, i ho va serho fins 1956. Receptavasmepre arangades.
1953.-
El 8 de gener de 1953,s’nicia el mandat de l’alcalde Francesc Garolera que fa neixer
l’escola. En el seu mandat hi van haver ho d’altres millores fins 1964. Propietari del primer
camio chevrolet transportaba tan llet com era
ambulancia.
Cofiscat per la CNT. De la guerra del marroc a caporal
del
somatent
de riells. La proposta de construccio tant a bigues com a riells
era del 1957. Bigues de baix va demanar que es fes l’escola al turo. Perque a
baix era mes pla hi havien mes nens. Al 1957 hi havien 1064 habitants.
1954,.
Es constitui la darrera rao social amb el nom de Puig. Pulles i bernades amb
750000 pesetes i dedicada a hilaturas de tejidos de algodón, 4cv,fuerza luz i
central hidroeléctrica fins la disolucio el desembre de 1962.
1955
1170 ha de cultiu,cereal de seca. Avui en dia hi ha rec i cultiu de seca. Hi ha
42 explotacion ramaderes en les que destaquen 17 de vacas i 16 de porcs. Els 70
la industria era pa, fusteries i ferres. Comença la cantera i a can barri hi
han fusta, estampacio, cosmética i pedra natural. Els comerços solen ser
alimenticis. La poca varietat s’explica per els dos nuclis urbans i granollers que
atrau molt. En canvi els restaurants tenen molt predicament entre els domingueros.
Per el mateix no hi ha cine ni teatre.. cotxes de linia i dos cementiris.
Pertany al a baronia de montbui des de 878 reconquerit i repoblat per guifred
el pilos. Montbui pertanyia a Barcelona.
1956.-La
llei del sol de 1956 denega el primer pla general d’ordenacio que pretenia
incloure un 70% de sol urba.
1957.-
Hi havien apuntats 61 treballadors.
1960
disminui la produccio de llet per la modernitzacio i queda reduida 1000 caps de
vaca holandesa i 14000 vedells d’engreix. Hi havia 160000 caps d’aviram que es
mante en explotacio tradicional produint 1500 dotzenes d’ous i venen se al
mercat 3000 oques, pollastres i gallines i 500 conills de terme mig. El 1901
amb Francesc maspons, es crea la cambra agrícola del Valles agrupan propietaris
masovers i arrendatris, constituin se com a grup de pressio. El 1986 hi havien
1212 tractors comprats amb credits, una mitja superior al percentage catala. El
anys 70 el camp ocupava 4525 treballadors. El 1984 es superaven els 10000
milions de pesetes. Tots els empresaris agraris es dediquen tambe a una altre
activitat. El preu es la sobreexplotacio de la familia pagesa. El 1902 els
propitaris es conreuen la terra i les vinyes. Aixo explical poca incidencia del
moviment rabassarie al Valles oriental
1960-1973.-
Els 23 paletes pasen a 136 i es construiren 954 habitatges principalment a bigues
i Santa Eulalia. Es detura la construccio amb la crisi. Van disminuir en 100
pagesos i els carros foren substituits per els tractors. El 1932 la zona
concetra la meitat dels talers, exactmant 1785 sobre un total de 3783. Ni la
guerra ni la experiencia revolucionaria va afectar sensiblement la tecnlogia,
si salvem els bombardeijos i els incendis provocats per republicans. De fet els
estudiosos diuen que la col.lectivitzacio
va millorar algunes coses. El periodie autarquic va ser poc competitiu.
De tal manera que al 1960 ja nomes quedaba la meitat de la industria que no
s’havia renovat. Industrias complentaries eren la construccio, el blanqueig i
la fusta, establerta el 1880 Granollers.
I entren les primeres metalurgiques. A Aiguafreda el 1920 s’instal.la una fabrica
de material textil. Neix jesu Cano l’autor de El Berti. Flaixos d’una singlera.
1962,- Expedientedeparo
el 12 de setembre on es donen de baixa 51 persones mes que son els de la foto del llibre amb el joven de la ultima
etapa.tanca la fabrica definitivament.tothom esta d’acord qeue ls productes que
feien eren de gran categoría, de
qualitat….
1964 ja
tenen un mestre i una mestra.
1964.-
ISIDRE PRAT I bACHS, alcalde de 1964 al1976 , agent d’asegurances i propietari
de can corona i alcalde contra la seva voluntat. Gran expansio moltes vegades
il.legal urbanísticament que no va aconseguir frenar.Pero l’escorxador, l’embotelladora
o les industries de can barri van fixar la poblacio al municipi. S’instaura el
cos de guardia municipal i la recollida de escombraries, Pont de la pineda i cami
de can flix. Forma la primera llista de cdc a les eleccions, fou president de la
societat de caçadors i funda l’agrupacio teatral el manelic. La boira finalmen
decideix que l’escola es faci al turo. Sempre pero hi va haver hi una proposta
per el carrer Anna mogas 60 abans carrer argemi. Enric blaje cedeix un
espai de casa seva per
fer hi escola.del pis de ca l’adzet es pasava a
l ‘escola de1962
ntra. Sra. de Montserrat a partir de
les
nenes de 2
anys. Van começar 50 alumnes i una
sola
professora. El 78 Riells va tancar i van tornar a no caber
hi.
1967.-
Can Traver es restaurant.
1970.-El
pla de 1970 fou denegat el 1974 per existencia del camp urbanizable, falta de
estructures de red viaria i consideracions de tipus morfologic.
1974.-
Poc ha quedat a bigues dels moviments del pSAN 1974 i el JRC i el PSUC. el
transport facilita l’arribada, el 1916 del modernisme, el maxim exponen arquitectonic
es m j mraspall des del 1903.(la bobonera).
1911. Al valles es va sortir a caçar frares. Aquí Sant Feliu va pasar a
2906 habitans. Em aquests 27 anys Bigués no es mou de 1088 a 1069.
1974.-
Mort Carles Sindreu, molt vinculat a l’Ametla: Sota els cingles de Berti, el
Valles obre les ales”.
1976, al inici de la transicio es
l’alcalde miquel Bosch i valls que es mante fins 1992. morint sobtadament al
renovar el seu 4rt mandat.
1976.-Tampoc
s’aproba el 1976. No es podien aceptar 75 vivendes per Ha. S’incluia a sol urba
la parroquia, rieral, can pruna, mont paradis i riells. Tambe sol urbanitzable
programat i no programat. Es senyalava una reserva natural dels cingles de
Berti i Puiggracios. Davant la 3ª negativa recomana preparar la documentacio
conjuntament amb la generalitat, direccio general d’urbanisme. 10 anys sense
plantejaments. Bigues, valles oriental, 44 km de Barcelona, 13 km de granollers
i una altitud de 309 m. Es dividi en Mollet, vall del tenes i riera de caldes
per un cens de 25000 hanitants. El terme municipal te una extensio dde 28,67
km2. El tenes que neix a Castellcir salta a sant miquel del fai dels 450 metres
als 175 de santa Eulalia de ronçana. Berti 600m., puiggracios 807 m i turo de
l’arbocer 576, a tocar del’ametlla. Desemboca al Besos. Dos fonts
importants,l’avenco i les barbotes i un afluent el rossinyol. Protegit del vent
del nord i amb la marinada la temperatura mitja oscila sobre el 15º. Oscilan de
30 a 34 a l’estiu i 0 i -3 a l’hivern. plou 70 dies a l’any, 654,22 mm i neva
un cop cada dos anys nomes. Es pot apreciar el Triasic de 300 i 400 m i el
granet que puja sobre el Eocenola vall es una finestra tectónica. Cap el
torrent de can Bori el tria es tranquilitza i es recobert per el cuaternari. El
triasic te plecs jurasics molt decapitats i acaba amb el paleoceno de riells.
750 has. de pi pinyoner i carrasco deixen molt terreny de cultiu agrícola. De
roure i encines 280 has. El riu de sauces, chopos i alamos. El sotabosc romani,
aliagas, enero, retama, tomillo,…
1978 es descobreix el jaciment iberic a can Badell
1978.-El turisme interior destaca amb la declaracio de parc
natural el berti el 1978, arrelant l’esperit excursionista. L’automovilisme
propicia les excursions i l’hosteleria, aixo com les segones residencies a partir
dels 60. Prohoms s’establiren per les seves vacances al voltant de les termes de
la garriga i caldes, que el 1844 la reina Isabel II feien estades amb la seva
mare maria cristina.
1980 escola de segon ensenyament depenent de la
mancomunitat-
1981.-
Entre el 1981 i 86 el fenomen segona residencia i les millors condicions de
vida beneficien en principi a Bigués, que esta entre les tres poblacions de mes
creixement pero tambe de mes envelliment fins arribar aprop els 9000 censats .
Amb 260000 el Valles representa el 4% del total. Ben entrat el segle XX es
conreava el camp amb formes tradicionals. L’empenta del segle Xx va fer ampliar
l’extensio,reduint el guaret, amb noves plantes i extenent el regadiu. Policonrreu
per mercats internacional. La vinya es molt destacat pero tambe l’olivera, els
fruiters i l’horta. La vinya va pasar de 1860 a 1888 de 5200 hectareas a 8200
comercialitzant uns 85000 hectolitres. El 1878 un petit focus de fil.loxera a
san Celoni s’extengue per la comarca
fins el 1895 acabant amb tota la produccio. Pero ja no fou substituida.
Cereals, llegums i farratge ocuparien bon part dels camps coincidin amb la
baixada del preu del vi. (200ha) i l’oli 50 ha. L’avellaner i l’ametller
ocuparen la resta.
1985.-El 19 de setembre de 1985 es contitueix la societat
histórica cultural de bigues i riells que recopila material i recupera festes.
LaCasilda regenta la botiga fins que es jubila el 2003.
1988-1993 els naixemens i defuncions anaven parelles amb un 5 per mil
1991 la vall te empadronades 14.476 persones, el 6% els
vallesos.L’extensio es de 76,52 km2 que representen el 9% de la comarca,
850km.Hi havien 10207 vivendes i eren 189 hab, per km2. Bigues amb una extensio
de 28,67 km2, tenia 2787 hab que voia dir una densitat de 97.21 km2. Amb 3 anys
va tenir 1000 hab, mes.
1991 un 25% del cens no sap parlar catala
1991.-Animals usuals: mules, matxos, eugues. Cavalls, bous
que porten de guarniments collar, argolles, retanga, bastet,s ofra, ventrera,
morralles, sarria, lobarda,escumelles, ballesta, jou de cap,esquella i
colard’ovella,xarxa de porcs, forradora de mula i joc de coll. Carro de braç i
escala Carro petit d’escala, carro de trabuc, tartana, carreta de bous, colar de
picarols, la moriscada,llums de espelma. Buro i mosso. A l’hivern netejava el
bosc i tallava arbres. Feia servir destral, xerrac gros. Xerrar d’esporgar i
aixo l’escorçador- El rossec per arrosegat amb el podall i les cadenes d’arrosegament.
L’entrecador una clau de ferro. Entracor, torcer lleugerament. La llima per afilar
terres. Costals, feixols de llenya. La garrrotera La gabella A les carboneres
hi anave amb les escumelles. Una carbonera necesitava 4 o 5 homes i es començava
per l’ull de la carbonera. Amb la pila a torrar es trovaben els bitllets. amb
la pujada del foc, el feien saltar. Quan el fum era blau es girava tot i feien
rescaldar la pila un dia mes. El carbonet es carbo menut per cuines i brasers.
La matança. El porc es degollat amb un Ganivet afilat amb la broca d’afilar. la
pala d’escatar ell porc per la pell. Ganxons per penjarlos i el banc per matar
bens i la manxa per inflarlos la pell. Vermell empeltador per empaltar un arbre
la primavera-les abelles i el rusc comença quan la reina posa el primer eixam.
Es deia que el rusc ja feia la mostra. Es partia l’eixam i es fumava amb la maquina
de fer fum. comencen a fer les bresques de mel.en 21 dies eren ben plenes i
s’haviad’escorxar el rusc. O escapçar. Amb el bordador estallaven les bresques.
I es feien esplemes i el canem un cop separat la gramutja i els posaven en
aigua per amarar lo. La bregadora es un banc de fusta. Per segar la falç, el
volant i la dalla engañada a un rampi s’afilava amb l’enclusa i el Martell de
picar. Es desmontava amb una clau i les argolles. La sega. Els segadors amb el
brido i la pedra d’esmolar volants. L’escoplet i el didal a lama i el garrrot
per lligar les garbes lligades amb el venci. O tambe en creu- les garberes
apilades eren modelons o serralles.un sol animal arrosegava el trill i despres desfeia
la batuda amb les foques de palla, els homes feien el forcat. El paller el feia
un pallerarie.un cop acabat hi penjaben el ganxo de la palla o hi clavaven el
xerrac. El rampi destriava la menudalla. La forca pala enlaira el gra de la
palla el 1900 la maquina de ventar gra substitui el vent i el posava a la tremuja
diposit de fusta. Els grapissos queien per els costats. El xerracar del bestiar
en deien la pallada. La maquina d’engrunar el blat de moro. La tardor. El
celler i l’elaboracio del vi massa volum per el petit museu. Aixi que bigues o
reparti entre el trull de can saperes. L’oli es posava al cofíns d’espart. La pasta
a la decantadora i es separava de l’aigua per decantacio. El pa. L’enfornaven
amb la pala de fusta al costat de lallar de foc. A la cuina hi havia paelles de
diferentes mides. La dels rostilons . la de fer truites, la de torrar
castanyes. El plater i el cullerer de fusta, la llosa, les forquilles, les culleres
i el cullerot. El ratllador de patates, la ganiveta de llescar pa i objectes de
vidre com la gerra per guardar el cossit, el gribrell, la cassola de fang, la gerra
de llard. La mesura o caso. El molinet de moldre, el sifo, la lletera, la botella
del licor, la gibrella de peu per les necessitats dels majors. Els clemastecs ferro per aguantar la caldera
d’aram. I pala de fusta per remanar. Les
eslleves, els tres peus amb manecs, el fogo de fang, la manxa per encendre, els
esmolls, el torrapa, el ventall i la pla. I l’magatall amb el panet de
puiggracios i els esclops. L’escalfor s’obtenia amb la paletadel braser, o l’estufa
de llenya. Fogo de petroli i el ganxo per moure les rotllanes, L’estufe
escalfapanxes i planxes amb peu. Les llums. De petroli, d’esperit de vi, d’espelma.
Mobles. Llit de fusta. Dues maletes de
vimet. Bagul de roba. Rellotges de ratera. Guardiola de fang. La maquina de
cosir i la tapadora.. La mainada jugaba a la baldufa i la rotllana de ferro. La
sort. Ferradures de mula o de burra a la porta de la masia. Setrill d’oli per
untar i la clau per descargolar rodes de tartanes. Maquina de lavatives als animals i tenallas per
ensassar als bous. Corriola per pujar pesos o, un ternal i bomba de bombar
aigua. Mesures, perscapous, extintor i Claus. Ah i unes balances romanes. De
pages i la pedra per escairar blat. sedas de farina, de fer cigarrrets,els quintos,
i les urnes per les elecions. miralls i peu de sabater. Les zones agraries
s’urbanitzaren especulativament destrossant de forma caotica, bigues, santa
eulalia i lliça d’amunt.
1991.-Octubre de 1991 es cel.lebra el primer aplec del castell
de montbui i la tardor a la terra els formigos, fileres de llenya i brossa del
bosc esteses al camp la fanga feian de manec de fusta i forma de t la fanga embrionada
per les terrres fines magalles per regar, aplanar,cavar,treure
herbes…acroplano, llapan mes ample magallons mes petits l’estaca feia sots per
plantar rascle amb pues per estarrrosar el camp ensofradora reforçar leplantes
amb sofre aplanador espres del rascle palo de fer patates per sembrar llavors
pala de fer sots per plantar arbres arpelles per uniformar el camp es feien els
orellons per estorrasar el solc l’arada supoça un gran avenç que s’enganxa a un
animal amb la forca la rella en forma de
triangle per llaurar l’arada de Badalona ho feia tot l’arada de rodes solcava
mes fons estripadora. Arada moderna manadors el guano era l’adob emprat.
Sembraven de deus maneres eixam escampan o a solc amb els orellons
1992.-Josep Maria Pastalle i Cañadell, mestre, agafa la
alcaldía el 1992 per la mort de Miquel Bosch fins el 2006 en que entraren els
socialistes amb Elena Argemi. Durant el seu mandat, adscrit a CDC, Bigués ha
experimentat un gran creixemnt al ferse viviendes les segones residencies.
Tambe els alumnes han augmentat espectacularment obligant a ampliar les escoles
Bressol i Puput, aixo com l’institut i el pavello esportiu. Tambe un pla general
pendent d’aprovacio posava fi quasi definitivament al contencios de la pedrera.
…
1994.-el punt mes alt dels cingles, el puigfred 947 m. l’any
del greu incendi.
1995.- el turo de la cuspinera domina el figaro i separa el
sot del Bac i el sot del montmany.
1997.- Estatua de bronza d’en Josep Pla de Tomas Atienza,
sentat en un banc esperant que dexin anar l’aigua de la cascada
1998.- la nova campana es diu Clara.-
2003.- es troven documents de la fabrica al fer les obres de
l ‘hotel de la moli un fals sostre de canyes i guix.
2011. El gorg d’en Jeroni apareix a la película Germanes de
Carol Lopez. Joan Vila i Massague assoleix la alcaldía governant en minoría (6
regidors de 13).
2015.- El 24 de maig de 2015 torna a encapçalar la
candidatura de CIU
2015.- Joan Galiano d’ERC, guanya l’alcadia amb 4 regidors i
1082 vots. Constitueix govern
pactan amb PSC i BIRSIP, obviant els 4 regidors
de CIU i els 903 vots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada