Al diccionari hi diu que ensinistrar és:“Fer aprendre a un animal determinades destreses o habilitats”. Aquest verb deriva de sinistre i el prefix en- indicaria fer anar cap a sinistra, és a dir, cap a l’esquerra. És curiós que en català, a diferència d’altres llengües, es faci servir una mà diferent per generar un verb amb el mateix significat. Tant en castellà, adiestrar, com en italià, addestrare, fan referència a la dreta.
En la majoria de llengües, l’esquerra és un terme que té connotacions pejoratives. La dreta, en canvi, sol tenir una càrrega simbòlica positiva. En anglès right pot voler dir dreta o bé correcte. Sinistre com a adjectiu significa funest, i com a nom, accident que comporta danys. En alemany link és esquerra, i linkish vol dir difícil; en francès exactament el mateix, gauchevol dir esquerra però també difícil. En català, a part d’ ensinistrar, l’única excepció que he trobat en què l’esquerra té un significat positiu és l’expressió tenir mà esquerra,que vol dir actuar diplomàticament, amb tacte. En l’àmbit religiós hi ha el mateix prejudici. Segons la Bíblia, Jesucrist està assegut a la dreta del Pare. La versió de Mateu del Judici Final ho deixa ben clar: el pastor destriarà les ovelles a la dreta, les quals gaudiran de la vida eterna, i les cabres a l’esquerra, que es rostiran a l’infern.
Però el més desconcertant, des del punt de vista d’un inexpert com jo, que només du a la pràctica aquest mot, és que per definir ensinistrar s’utilitza la paraula destresa, que etimològicament ve de dreta. És a dir, que per al significat “fer algú hàbil o destre” utilitzemensinistrar.
Probablement, aquest menyspreu cap a l’esquerra s’explica pel fet que els esquerrans són franca minoria. El percentatge de dretans és aproximadament del 90%, i sembla que al llarg de la història ha sigut així. Els estudis sobre l’ús d’eines de l’edat de pedra indiquen que ja hi havia una preferència per la dreta, i les pintures rupestres també estaven fetes amb la dreta.
En els quissos, a diferència dels humans, els dos hemisferis cerebrals no presenten una asimetria tan accentuada. El percentatge de gossos dretans i el d’esquerrans és molt semblant. Si voleu saber cap a quin costat es decanta el vostre gos només heu d’amagar-li unes quantes vegades una joguina sota del sofà, o bé enganxar-li alguna cosa al musell, i observar quina pota utilitza. Últimament, s’ha descobert que si la cua d’un gos es belluga més cap a la dreta de l’animal vol dir que està relaxat i content; en canvi, si la mou cap a l’esquerra, indica nerviosisme. A més, també s’ha descobert que els gossos reaccionen en conseqüència, relaxant-se o neguitejant-se en funció de cap on mou la cua l’altre gos. Una curiositat que a la pràctica costa molt d’apreciar i treure’n profit.
El consell: La tria d’un cadell
Una vegada tingueu clar quin gos desitgeu, recomano que eviteu races exòtiques. Val la pena tenir en compte tres aspectes si voleu incrementar les probabilitats de conviure harmònicament amb el gos. Les femelles acostumen a donar menys problemes de comportament. En segon lloc, és important que si trieu un cadell tingui 2 mesos. Si l’adopteu amb 3 mesos, o més, correu el risc que estigui mal socialitzat. Finalment, si podeu triar entre diferents individus de la ventrada procureu no emportar-vos el més mogut, el nivell d’activitat és poc modificable. No aneu amb presses a l’hora de fer la tria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada