ASSISTEIXO A UN acte infreqüent: la defunció d’un partit polític i la seva refundació. Poques coses hi ha més criticades que un partit polític. Han fet mèrits: des dels casos de finançament il·legal fins a l’enriquiment il·lícit dels seus dirigents, per no parlar de les lluites internes pel poder, el nepotisme o la promoció dels menys capaços però obedients. El retrat dels mals d’un partit, de seguida està fet. Però ahir, mentre parlo amb militants de Convergència d’aquells que no han sortit mai a la tele, em trobo amb gent amb conviccions que recorden haver-hi entrat per esperit de servei a la societat i, sobretot, per catalanisme. Gent enfonsada perquè la mateixa persona que els va donar un motiu per creure, els ha fet passar vergonya. Gent normal i corrent que sap que el país s’ho juga tot i que voldrien que el partit pogués continuar sent-li útil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada