Avui l'Ara publicaba les seves considerades millors noticies del 2016. He volgut comparar quantes us en havis posat als vostres blogs i m'hen han faltat 10, que ara les colocare al teu blog Emma, perqu ets la mes petita. Altre cosa es perque me els he deixat jo. En una primera lectura perque tenen veure d'una manera o d'altre amb totaltarismes, pero requerira una analisis mes pofunda. Els h dedicarem, doncs , els teus propers deu blogs. Primer: 3
Àustria
Derrota sonada de la ultradreta
Els austríacs han barrat el pas a la ultradreta a les eleccions presidencials aquest 2016. La justícia va obligar a repetir la segona volta dels comicis després de les irregularitats detectades en la convocatòria del maig, quan el candidat que tenia el suport dels Verds, Alexander Van der Bellen, va guanyar amb un ajustat 50,3% dels vots. El candidat de l’ultradretà Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), Norbert Hofer, va impugnar les eleccions i va aconseguir que li donessin la raó amb l’esperança de donar un tomb al resultat. Però no se’n va sortir. Finalment, el candidat dels Verds es va imposar amb el 53,8% dels vots, més de 7 punts per davant del seu adversari.
En un país on la ultradreta va arribar a tocar poder a finals dels anys 90 amb el carismàtic Jörg Haider, la seva fortalesa –alimentada ara per la crisi de refugiats– és la punta de l’iceberg del que passa a tot Europa. Al Regne Unit, l’ultradretà UKIP va liderar, amb èxit, la campanya per sortir de la UE. A França, la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, encapçala les enquestes de la primera volta de les eleccions presidencials de la primavera que ve. Als Països Baixos, el Partit per la Llibertat de Geert Wilders també se situa en primera posició en intenció de vot a les legislatives del març. Més a l’est, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, governa enmig d’acusacions d’autoritarisme, de la mateixa manera que, a Polònia, el partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski fa reviure l’ombra d’un nacionalisme arcaic. També a Escandinàvia, els postulats ultradretans tenen suport a les urnes en països com ara Finlàndia i Dinamarca. Tots tenen en comú un discurs xenòfob i euròfob, amb la Unió Europea convertida en l’origen de tots els mals. Arguments fàcils per a problemes complexos que arrosseguen cada cop més votants moderats cap als extrems.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada