radars

Vuit radars del municipi de les Franqueses del Vallès han posat en peu de guerra centenars de conductors i veïns que se senten estafats. En any i mig de funcionament, els sensors han recaptat més d’un milió d’euros en multes, segons la Plataforma d’Afectats per les Multes de les Franqueses (PAMLF), que ha portat l’Ajuntament als tribunals. D’una banda, l’entitat ha interposat un recurs contenciós administratiu sobre la legalitat del contracte que va fer el consistori amb l’empresa propietària dels radars -que es queda un 20% de la recaptació-. De l’altra, dóna suport a una vuitantena de conductors multats, que han començat a recórrer de manera individual les sancions.

Un d’ells és en Martí Olivella. Explica que durant anys no havia tingut ni una taca al seu expedient com a conductor, però en pocs mesos de diferència li van arribar dues multes de 200 euros i li han retirat vuit punts del carnet: “És un semàfor trampa que acaba multant persones que no han comès cap il·legalitat”, diu. Els vuit radars de la polèmica funcionen amb l’anomenat sistema foto-vermell. Unes càmeres de gravació controlen els semàfors d’una intersecció que contínuament parpellegen en ambre. Si detecten un cotxe circulant a més de 50 km/h, el semàfor es posa vermell i fotografien els vehicles que se’l saltin. La plataforma es queixa que el semàfor triga un segon a passar d’ambre a vermell, “temps insuficient” per parar, segons Olivella, que ahir va defensar la seva denúncia davant d’un jutjat contenciós de Barcelona. L’Ajuntament assegura que l’interval és de quatre segons, per sobre dels tres que marca la llei.

Qui vigila el vigilant?

La PAMLF assegura que l’altre problema d’aquests sensors foto-vermell és que no estan obligats a passar pels controls metrològics que sí que superen la resta dels radars homologats. Olivella, que també forma part de la plataforma, defensa que el sistema “s’aprofita d’un buit legal”. En declaracions a l’ARA, el regidor de Seguretat de l’Ajuntament, Joan Antoni Marín, recorda que els radars foto-vermell “no són un sistema de mesurament, perquè no compten amb una mesura exacta, sinó que es limiten a captar imatges”. Assegura que els vuit instal·lats al municipi han superat els controls pertinents i explica que les infraccions no es posen de manera sistemàtica, sinó que es validen individualment. “Un agent revisa totes les imatges, avalua les circumstàncies i obre els expedients als conductors que hagin comès una infracció”, assegura.

En el que portem d’any, l’Ajuntament ha imposat 6.600 multes -unes 20 al dia-. Marín assegura que el sistema es va implantar després de les queixes dels veïns de la Llerona “que reclamaven incrementar la seguretat viària i controlar la velocitat dels vehicles que circulaven pel municipi”. Els radars s’han instal·lat en vuit semàfors per on passen un total de 800.000 vehicles al mes. Segons Marín, en un any s’han reduït a la meitat les infraccions. Al setembre es van posar 518 denúncies, mentre que el mateix mes del 2015 s’havien sancionat 1.190 vehicles. “Voldríem no haver-ne de posar cap, però no és normal que hi hagi tants conductors que se saltin un mateix semàfor dues o tres vegades”, considera.

Fins ara han arribat als tribunals cinc recursos de conductors multats a les Franqueses. En les dues sentències que han emès els jutges es dóna la raó a l’Ajuntament: “És com els primers casos de preferents o d’execucions hipotecàries denunciats, tard o d’hora ens donaran la raó”, diu Olivella, que recorda que un dels magistrats va posar en dubte la validesa del sistema foto-vermell. De fet, el Tribunal Suprem ha ordenat anul·lar una de les multes imposades per un d’aquests sensors a la ciutat de Sant Sebastià.

Marín explica que tots els diners recaptats pels radars es destinaran a projectes socials. El pressupost del 2017 ha previst una inversió de 800.000 euros en plans d’ocupació, serveis d’atenció domiciliària, beques per a llibres o subvencions per a empreses que contractin aturats, entre d’altres. La plataforma, però, posa en dubte que no existeixi un objectiu recaptatori si el mateix consistori ja és capaç de preveure a un any vista el que recaptarà amb els radars. Marín assegura que “no s’ha de posar el focus en el que es recapta, sinó en les infraccions que encara es cometen”.

Sistema retirat a Llofriu i Santa Eulàlia de Ronçana

A finals d’aquest gener, l’Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà) va retirar el sistema de semàfor foto-vermell de Llofriu. En cinc mesos de funcionament havia posat quasi 7.000 multes. El consistori havia detectat problemes en el sistema i després de les queixes dels veïns es van anul·lar les sancions i es van retornar les 2.000 abonades. L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) va prendre la mateixa decisió el maig del 2015 per les contínues queixes dels ciutadans. En un any i mig de funcionament, el radar d’aquest municipi havia imposat 3.017 sancions que van permetre ingressar al consistori més de 143.000 euros.