pescador

El 17 de novembre del 2012 el Salvador Alvarenga, un pescador experimentat, i el seu company Ezequiel Córdoba van embarcar-se per pescar taurons a Costa Azul, Mèxic. La travessia havia de durar dos dies. El 30 de gener del 2014, 438 dies després i 11.300 quilòmetres més lluny, Alvarenga arribava exhaust, despullat i barbut a Ebon, a les illes Marshall. Córdoba no va tenir la mateixa sort. El seu és un relat de supervivència en una petita llanxa de només set metres i mig d’eslora. Fascinat per la història, el periodista Jonathan Franklin n’ha fet un llibre: Salvador (Alienta Editorial).

Per què van decidir sortir a la mar tot i l’avís de tempesta?

El patró ens va dir que podíem pescar durant un dia i mig o dos, perquè el vent del nord havia d’entrar al cap de dos dies. Quan ja tornàvem, a 80 km de la costa, els motors van començar a fallar; vaig estar més de dues hores intentant solucionar-ho, però ens va agafar el mal temps. Vam tirar la càrrega per alleugerir la llanxa i ens vam quedar a la deriva.

Com pot sobreviure una persona 438 dies a la deriva?

El més important és no perdre la fe, jo em vaig entregar a Déu. Després dels set primers dies de tempesta, la barca no es va enfonsar i el mar va quedar en calma. L’Ezequiel i jo vam plorar. No havíem menjat durant 7 dies, ni begut, només fèiem que treure aigua perquè la llanxa no s’enfonsés. Em vaig començar a beure l’orina, diverses vegades...

Fins que no va ploure no van poder recollir aigua...

Sí, abans que plogués vaig beure orina i sang de tortugues i d’ocells.

Si no hagués estat amb el seu company, ¿hauria pogut sobreviure?

Jo no volia morir, i l’Ezequiel amb això no m’ajudava...

Els primers dies sí que el va ajudar traient aigua de la barca, no?

L’Ezequiel va caure al mar el primer dia i jo el vaig rescatar. Em repetia que l’hauria d’haver deixat morir i va entrar en una depressió.

També s’explica en el llibre que va poder sobreviure gràcies a la gran quantitat de deixalles que hi ha al mar.

Vam arribar a trobar 700 ampolles durant tot l’any que vam estar a la deriva. Les vaig omplir d’aigua. Passat l’hivern, ja no va ploure més, però teníem tot un barril ple d’aigua.

Diu que, malgrat que menjava ocells, s’imaginava que era un gran àpat. ¿És el poder de la ment?

Jo veia un ocell i pensava que era una gallina, és el mateix. Primer amb un ganivet el degollava i després me’n bevia la sang. També li obria els budells i em menjava els peixos que contenien.

L’Ezequiel es va trobar una serp a l’interior d’un ocell i ja no en va voler menjar més.

Vam agafar dos ocells, una femella i un mascle. Ell va decidir quin ens menjàvem cadascun i em va donar a mi la femella, jo m’hi vaig conformar tot i que era el més petit. A l’interior del seu hi havia una serp. Va començar a vomitar i des d’aquell moment ja no en va voler menjar més, fins que va morir.

Què va passar aleshores?

Vaig plorar molt, em volia suïcidar, em preguntava què faria jo sol. Vaig estar onze mesos sol, parlant amb els ocells.

¿El va tenir una setmana a la coberta de la llanxa?

Sí, vuit dies. Li seguia parlant i el saludava. Al cap d’uns dies em vaig dir a mi mateix: “Què estic fent parlant amb un mort?” Vaig veure que embogia, però no m’atrevia a tirar-lo al mar. Una nit sense lluna vaig decidir-me a llançar-lo. Després em vaig desmaiar. Em vaig intentar suïcidar, però al final no ho vaig fer...

¿Va pensar en algun moment a menjar-se l’Ezequiel?

Ell em va suplicar que no me’l mengés, però jo no ho pensava fer. Quan ell va morir jo tenia més de 20 ocells capturats, dues tortugues, peix sec...

¿Sense la seva experiència prèvia al mar, podria haver sobreviscut?

No era la primera vegada que naufragava. Ja havia passat cinc dies a la deriva a més de 115 km de la costa. No vaig agafar por al mar, però dos anys més tard em va tornar a passar.

Ara li té por?

Sí, és una benedicció, però tinc malsons i he de dormir amb el llum encès. Fins i tot em fa por quan em cau l’aigua de la dutxa, se’m tensa tot el cos.

Quan va arribar a Ebon, 11.300 quilòmetres més lluny, es va trobar amb una parella...

Sí, vaig començar a cridar, sense roba, pelut com anava... I vaig patir molt durant uns dies perquè allà no hi havia res... Jo estava tot inflat, però al cap de 20 dies va arribar un vaixell i em van poder atendre bé.

Diria que la fe el va mantenir viu?

Li has de demanar ajuda a Déu, però tu també has de fer alguna cosa.

Ara a què es dedica?

No puc treballar. Hollywood vol fer una pel·lícula de la meva història, però encara no hem signat cap contracte. Els meus advocats no me’n deixen parlar.