sumarissims

48

Sumaríssims

El Parlament anul·larà els consells de guerra de Franco

Després de 41 anys de democràcia, el Parlament va fer un pas històric per anul·lar els 81.966 processos que es van obrir a Catalunya entre el 1939 i el 1980. Davant d’una seixantena de néts, besnéts i nebots dels 78.000 processats del franquisme, els diputats van tirar endavant una proposició de llei que vol anul·lar tots els sumaríssims. Fa dècades que els familiars lluiten perquè s’anul·lin uns judicis que van ser il·legals. Van ser processos sense cap garantia que van condemnar a mort 3.358 persones. Molts van ser executats simplement per defensar la democràcia. Entre els assassinats hi ha el president Lluís Companys, afusellat a Montjuïc, o el periodista i historiador Carles Rahola, assassinat rere una tàpia per haver escrit un parell d’articles periodístics: “La meva mare deia que no volia morir sense veure anul·lat el judici sumaríssim. No va poder ser. Però avui jo sóc aquí”, va dir Rosa, la néta de Carles Rahola. Altres represaliats van ser enviats a la presó durant anys, a l’ostracisme o van patir tot tipus de vexacions. La democràcia, però, malgrat que hi ha hagut molts intents de les famílies de les víctimes tant per la via judicial com per la política, encara no ha anul·lat cap dels judicis de la dictadura. 
La proposició de llei, impulsada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, és una iniciativa de la Comissió de la Dignitat. Cap grup va presentar esmenes a la totalitat. Una vegada anul·lats els judicis, el departament de Justícia de la Generalitat emetrà una certificació que entregarà a les famílies dels que van ser processats durant la dictadura franquista